19.4.10

...i l'Esperit d'Equip [Tril·logia de la Trinitat]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: teclitas y ordenadorcitos
Cel·luloide fresc: El secreto de sus ojos
Cojón de sastre: Ramen


Va la traca. Què significa que morí per tots nosaltres i per el perdó dels pecats? Significa que és cristià i ben vist a ulls de Déu que els pecats (i la seua redenció/pagament) tinguen un subjecte arbitrari impersonal i transferible; que es puguen bescanviar com adhesius d'una col·lecció infantil? Això quina puta merda de sentit de la justícia és? Significa que Déu no em perdona realment, perquè ja es va cobrar les meues faltes i commutà culpes, no amb amor sincer i desinteressat, sinò amb la humiliant mort d'aquest altre pecador?

Des del meu pecat original, el que m'has llegat només per sàpiens i que no accepte, et dic orgullós: Diosito, la usura está prohibida. En el nombre del
Padre, del Hijo y del Camposanto. Ramén.



Ahimè! Açò no està tan malament [i si ho està, explique-se'm!]. Aramsamsam aramsamsam culiculiculiculiculiaram samsam. Monja monja monja monjamonjamonja mónjamónjamón jamón jamón jamón. Te invito a qué a café a que hora a las tres. Estic pensant un concepte de blog que revolucionarà el món: les entrades aparèixen de vell a nou possibilitant així la lectura ordenada, com la de tota la vida. Salut i senglar!

3 comentaris:

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

Sí que és una puta merda de sentit de la justícia:

http://www.youtube.com/watch?v=1ZQ-ZIvMKmU&feature=related

Denkersaugetier ha dit...

:)

Qui són? Mai els havia vist...

Lailolà...

La Cabaretera de San Petersburgo ha dit...

La veritat és que no sé bé qui són... però tenen molts vídeos!

Lilolí.