10.3.10

Perenne [Genève]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Askatasunera [L'Arcusgi]
Cel·luloide fresc: La torre de Suso, Seda
Cojón de sastre: Breogàn



Afirme: Les coses de tota la vida tenen, normalment, una edat aleatòria entre infinit i el nombre d'anys del que parla [entre autèntiques coses de sempre i coses de tota sa vida]. És a dir, se situen en la línia temporal d'una forma random constant que desafia l'acotament i la unitarietat dins l'interval [-,-x] on x és la vellea del narrador i es pren zero el present. I afirme: L'efecte s'explica amb arguments subjectivistes.

La festa grossa, l'escampà de la murta, els camps d'arròs i l'albufera, l'himne regional, la processó i la misa a Tres Camins però també el futbol dels diumenges, els bous al carrer, la senyera coronada i la que va nua, les fogueres santjoaneres i els correfocs, la muixeranga fora de lloc i dins de lloc, la comunió amb 9 anys i l'Enredos d'MB però també el discurs de sa majestat i sa majestat mateixa. Ie, de tota la vida.

He anat a peixcar i n'he agafat uno...: aixinaaa!


Ie, que se n'estem anant de Ginebra si La Jonquera ens deixa. Demà últim examen.
Jo d'açò no entenc però fa mala olor. Salut i, esta nit, raclette!

3 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Les coses de tota la vida o de sempre s'ha fet aixina


Com va quedar la raclette??

Denkersaugetier ha dit...

Pues la raclette molt bona, però feta a casa, per francesos, no té res de glamour!

Creïlla bollida, fiambre i per damunt formatge fos!

NYAM!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Quan es menja (en totes les seues variants) s'ha de deixar el glamour guardat al calaix :O XD