26.3.10

Estix [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Spanish Sahara [Foals]
Cel·luloide fresc: Sherlock Holmes + The road, An education
Cojón de sastre: Xatrulé


Vaig estar naufragant. He naufragat i ara em trobe a una illa inhòspita on no sé si cohabiten axolotls amb lianes de coure. Fa sols que no menge i llunes que no dorm però no açò preocupa em. Allò que em preocupa està molt més lluny [o no, i eixe és el quid] però no són la fam ni el cansanci. La font de la meua angúnia que mai no cessa malgrat vomitada mil vegades [i fa sols que no menge] és, mea culpa ed io peccatore, no saber cert si els meus companys de vaixell vàren ser ràpidament rescatats i jo sóc un desgraciat que s'ha perdut víctima del cataclisme o bé si aquests moriren al naufragi i he de sentir-me un supervivent afortunat i lliure, ègida de la providència, en el que acabarà revelant-se un resort paradisíac.

Imagina'm aïllat sense dret a conèixer. Imagina'm egoïsta amb mig got que desborda de ple. Imagina'm fanecades d'illa verge, una nau escorada, un rol incert, un extrem, un només. Un, n
o més.


Volia posar la paraula escletxa en el text però no ha vingut. Altre serà. Doncs ací estaem, a Tsukuba, Japland. I ja fart, per què hem de negar-ho? Amb açò crec que estic d'acord en el fons mes no en el tò. I què més, que a vore si demà veig les flors del cirerer en ple esclat! Ale. Com sempre, cloenda: Salut i arròs blanc!