17.2.10

Alias [Genève]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Coser i cantar [AF]
Cel·luloide fresc: Gordos, Katyn, Valkiria, El rey de la montaña, Cenizas del cielo
Cojón de sastre: Portmanteau


Al diccionari polaco-Valencià-tarbener-i-de-la-vall-de-la-gallinera de l'IEC sota la veu Alabau hi trobem:
ALABAU
Llin. molt estès a les províncies de Barc., Gir., Tarr., Val., Cast. i Al.
Loc.


|| 1. Venir de ca l'Alabau: esser molt afectat d'alabar-se. Y si no fa gala de l'estimació que't porta, es perque no'n vé de mena... No tots ne venim, de cal Alabau! Pons Auca 76.
|| 2. Gat alabau, sa cua li cau: expressió que es diu d'un qui s'alaba sense motiu (Llofriu). Var.: Ase alabau, la cua li cau (Aladern Dicc.).
Fon.:
ələβáw (or.).
Etim.:
de Alabaudus, cognom germànic llatinitzat (Thes. Ling. Lat., i, 1472). Les locucions o refranys que hem citat proveven d'una relació, establerta humorísticament pel poble, entre el llinatge Alabau i el verb alabar.

Si això diu això serà, però jo no m'ho crec. No mos fareu alemanys! Panta rhei!

Siga ateu o enganyat prepare's la tonaeta de l'albà o de l'ú i el dos i ale, a trinar, que és de Va de Cant: De brillants una corona/ jo li tinc que regalar/ jo li tinc que regalar/ per a la nostra patrona/ Mare dels Desamparats/ que al valencians no abandona. Ale, salut i french fries, que no són salut!

1 comentari:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

tu no estàs bé XD

que no mos facen, que no mos facen...

B7s Alabaudus!