13.1.10

Espriu [Genève]


Assentiré de grat, car només se’m donà

d’almoina la riquesa d’un instant.

Si podien, però, durar
la llum parada, l’ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat!

[...]

Salvador Espriu

La poesia la trobareu sencera per la red i també cantada per Mikel Laboa en un intent de català prou roïn. Jo reprenc el JUAS, que és on ens haviem quedat. Al remat ens guanyarem realment el Valhalla. OaS segueix viu, encara que vaja al ralentí.

1 comentari:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

"Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar."

...la cosa es resistir, "por mi y por todos mis compañeros". Al final, la cosa està en resistir (en quasi tots els aspectes de la vida) encara que siga al ralentí