26.1.10

Çalitre [Genève]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Chinese Man
A la pelu m'han dit: 'Keine Bier vor vier' [l'hora, s'entén]
Cojón de sastre: Thétera


El vespre és fresc d'estiu al vent de la mar. Ella jau a la meua dreta, asseguts a cadires de tela de càmpin. Em nomena i jo em volte: allarga el braç i m'agafa amb parsimònia per l'aixella humida. - Mira, mira - em demana. S'està adormint i els ulls a mig tancar li dibuixen cercles caòtics. Pense que la dolçor deu estar inundant-li el cervell i ella està gastant la seua última consciència en avisar-me per a que li siga espectador. - Mira, mira - continua, relaxant més i més la pronúncia com si estiguera emborraxant-se de sucre o com si tinguera la boca plena de son. - Mira - balboteja minvant, com sedada, mentre els ulls li baten l'últim gong i ella s'abandona a navegar els vents frescs de la mar de les cadires de càmpin de tela que hi som al terrat.


Ací estem, a joqueséon, que no és ma casa i no parlen com jo sé i no coneixen a qui jo conec. De qui si no nostre és el Valhalla? Salut i fondue de fromage!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo el Cojón de sastre: Thétera
i millor el conte, em sorprens moltes vegades i sempre agradablement.
Quina facilitat per a descriure-ho(estara ben escrit??)
Ale que ja te queda menys

Denkersaugetier ha dit...

El conte me l'he copiat d'un llibre de contes que tinc memoritzat al cap des que era menut. Més o menys.

Gràcies anònim!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

T'he llegit i no se ben bé xq m'ha entrat una nostàlgia més tonta...estic nyoc!

per on pares ara corremón?

Denkersaugetier ha dit...

Ie ojos verdes! Doncs per a nostàlgies no estem eh? Que si comences no pares!

Jo ara mateixa a Ginebra [d'ahí Genève], bueno, a un poblet francés molt a prop de Ginebra, fent un curset de coses rares.

Però este cap de setmana me escape a casa que el curs s'acaba a mitat març i se farà llarg.

Una abraçada! A vore si ens vegem algun dia per ahi!

Yeehah! Contra la nostàlgia un haagen dazs!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Et prenc la paraula en lo de veure'ns i sobretot en lo del haagen dazs...de fet me'l vaig a menjar ara mateixa ;)

Anònim ha dit...

Estas fet un artista!!
Almenys per recuperar eixa prosa.

Ese Alabau.