3.12.09

3 escrits tres

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: El Radio [Chris Garneau]
Cel·luloide fresc: 10000BC, El juego del ahorcado, 500 días juntos, GIJoe, My blueberry nights, Luna nueva, La peligrosa vida de los Altar Boys, Celda 211.
Alfanumèriac: Stupeur et tremblements [A. Nothomb]
Cojón de sastre: Glotos



L'ú. ¿El pescado es carne? ¿Sí por definición? ¿De pescado o de carne? ¿O es el concepto de carne el que redefinimos cuando contestamos? ¿Cuándo es la caja la que elije quién entra y cuando es el contenido a dar nombre a la caja? Responda el lector a la pregunta y habrá solucionado el 90% de las discusiones de bar. Ay! Jarmela.

El
dos. Si extrapole ho veig clar. La meua tendència en jutjant [sí, eixe és el verb] postures d'altres és comparar pel fine tunning, ja no tant pel coarse. Una mena de transversalitat on no importen el punt en què ens hi posicionem i quina la distància absoluta entre nós tant com els petits matisos, l'angle amb que hi som, del continu només la part decimal [no introduiré l'arrel imaginària per a evitar metàfores roïns]. Espere que se m'entenga. No és que no valore el meu entorn ideològic però m'interessen les diferents maneres de gravitar un punt ans que quin sia aquest punt. Actitud, enfoc i intenció ans que doctrina, corrent o escola de pensament.

El que emparda. Es sol dir recurrent, quan es parla de somnis. Este ho és, i d'interessant té allò que revela. Al somni, on mai importa l'argument, sent que em desplace d'una forma ben singular. Com que no em veig d'enfora només puc sentir allò que es percep en primera persona: la sensació de velocitat que suposa allargar els braços, agarrar ben forta la terra i com estirar-la i dur-la a mi, botar amb les cames i sentir que avance, allargar els braços, agarrar, estirar, botar. Emergen [regnen]: la tensió rítmica dels músculs i la velocitat inhumana. La gran sorpresa ha estat relacionar eixe moviment amb una acció ben coneguda i la revelació ha vingut d'imaginar quina figura [quines pautes] correspon a les sensacions que hi provava. Mai fins ara, perquè ho vivia en lloc de veure-ho, havia comprés que allò que faig al somni és senzillament galopar i ara que ho sé em pregunte si no seran els meus gens, l'herència animal que porte dins, els que estan somniant per mi. Sense saber que ho feia galopava amb ràbia. I jo mai he galopat.


Astò són posters a la venda. Astò un jashondo. Astò un temazo [i una intro memorable]. I aixina, per aspera ad astra. Polvo somos y en combustible para naves aerospaciales nos convertiremos. Salut i carn humana!