2.11.09

Refto, righto, birdin [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Walk Away [Ben Harper]
Cel·luloide fresc: This is England, Somers Town
Cojón de sastre: Kawaii



DSC_0589

Ahi está, ahí está, ¡atrápalo, atrápalo! Es el ninja, es el ninja del siglo ventidó, ¡ventidó! Què?! Vos mola l'amo de la casa i del carrer, de la figuera i la parra, de la flor del taronger? Doncs d'eixe tall va a ser tot!

DSC_0611

Coses plantades a un dels pocs temples tokyotes que no va ser arramblat en la guerra [el general q'habut i el general q'haguéra diu de Franco ma iaia encara que no ve a col·lació]. Veieu el roig d'alguns arbres? Diuen que la primavera d'hivern és l'estació més bonica al Japó. I veieu la taca del sensor? Al remat me sabrà mal netejar-la...

DSC_0629

Este d'ací que tant es pavoneja és Déu. Bé, o la fracció proporcional de Déu que li toca per politeïsme. Al Tokyo National Museum. Yeah. La trepidació és... una llicència poètica que m'he agafat.

DSC_0634

Ahí queda, sobrevalorada pels frikis, la catana. Home, que jo no sé d'açò però a poc que es llig en algun fòrum bota que la catana era útil en el japó feudal de les armadures de fil i fusta però, pel procés amb què es forja, l'acer no aguantaria una embestida d'una espassa toledana que talla per demolició i no per desplaçament . Però jo només sóc un missatger.

DSC_0640

I esta duu per títol: Puny americà. Mhh.. Ok, en pensaré uno de millor.

DSC_0649

Dels ukiyo-e no hi ha fotos perquè reflexava el vidre, però, al meu parer eren la perla de la col·lecció. A la foto, un pell-roja i altre pell-roja se duen a bacs en una de les pintures de la mostra. A banda d'això també hi havia una secció dedicada als Ainu del nord i als okinawesos del sud, cosa que me pareix d'una decència inassolible a un hipotètic Spanish National Museum.

DSC_0658

Me vaig sorprende a mi mateixa fent-me un robat cual voyeur. Al llibre de haikus del senyor-san del meu costat vaig poder llegir el meu fengshui: Eixe sóc jo i d'esta guisa vaig pel món, de fam no vaig manco i de menjar tampoc. I sí, ja sé que el fengshui és xinès. Tocapilotes.

DSC_0663

Açò és un sushi bar. De dalt a baix: el cuiner [bola d'arròs, *dità al wasabi i troç de peix, bola d'arròs, *dità al wasabi i troç de peix, bola d'...], cinta per on passen els àpats en sentit de lectura oriental, cinta per on passen els gots de té verd en el mateix sentit i Muntanyeta dels Sants a cent yens el plateret. Les sobres que m'he deixat eren de Natto [allò que els gaijin experts amb raó anomenen not to eat]. En acabant bany a 45 graus al pseudo-onsen, movilitzant a mitja comissaria de policia per a saber on estava, cridades telefòniques incloses [allà la criminalitat és baixa i, pobres, no els queda més que fer de guia].

DSC_0667

Har tis tada mo númen tal. Ie, m'ha dit nosequi que acabada la *segon guerra l'emperador japonès va eixir al carrer a dir que ell no era un déu i la gent s'estirava dels cabells que no s'ho creien. Cite les fonts: la de la Figuera i la d'En Carròs.

DSC_0686

Halloween a Tokyo. De dreta a esquerra: Vegeta. Japonesa vestida de japonesa de Halloween, quadrilla de xicons fent el baina, japonesa vestida de japonesa de Halloween, jove disfressat d'algun heroi manga. Conclussió de la nit: Els sagals són divertits, les sagales només saben que cridar amb veu en falset dient 'cuuute' [kawaii] i fer-se fotos amb els dits en V vinga a la postureta, els sagals saben ballar, o ho intenten sabent que fer el ridícul és més divertit, les sagales només ballen desgarbo al ritme de John Cage, els sagals són imaginatius i desvergonyits, les sagales són una massa homogènia i gris com la que volen no tindre al cap. Ohai gozaimas la que me cau damunt!


Un dolçainer d'Albacete, un pepero amb trellat [i un presentador que ben podria rebentar en companyia de Merseditas Milà], lo Retorn de lo Rei de lo Regne Ryukyu, i una novo del Botifarra. A vore si la setmana que ve me plante en Kyoto. Salut i gingebre!