8.11.09

Oarai [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Gerhart Atze [Ougenweide]
Cel·luloide fresc: The Baader Meinhof Complex

Cojón de sastre: Ferrofluid



Visita amb el senyor Nakata al grau d'Oarai, el més gran de la prefectura d'Ibaraki a una hora de Tsukuba, on es menja peix fresc i es beu té calent.

DSC_0806

Les ostres te les obre el pescador al moment per cent cinquanta yens, després un poc de llima i ale, gust a mar i baba de caragol. El mercat, imagineu, milers de peixos diferents travessats per vares i penjats a eixugar, crustacis com els gallecs però amb potes doble llargues, mariners que criden el millor preu, a muntó de gent preguntant-lo, comparant i driblant la crisi, paradetes on tastar-lo fregit, torrat, cru, raigs C brillant en l'obscuritat a prop de la porta de Tanhäuser...

DSC_0823

En després dins de la mateixa llotja del peix pots seguir menjant al sushi bar. Imagina't si és fresc el *gènero. A la foto se'm veu amb la típica postureta de foto kawaii i les ulleres, com sempre, tortes. La sopa de miso i peix al fons junt al got de té verd.

DSC_0840

Finalment visita a Tsukuba San, el mont Tsukuba [~900 metres sobre el suposat nivell mig del mar en una mostra finita de punts de la pseudosfera terrestre] al cim del qual s'arriba amb una combinació de cotxe, funivia i piernasparaquéosquiero. A la spring-foto tinc escusa: com que era automàtica me diràs tu com saps quan va a disparar! I sí. El cotxe de Shogo és rosa.


Estoestó estoestó estoestódoamigos. La semana vinent, Kyoto! Salut i mochi amb miso dolç!