23.10.09

Edo [Tsukuba]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Ougenweide
Cel·luloide fresc: Asalto al tren Pelham 123, Transsiberian
Cojón de sastre: Kancho



Diuen les males llengües del castell i l'olivera -pedania- que les fotos de l'avantpenúltima entrada eren lletges, car no hi ha temples sintoistes, niponeses disfressades o sushi per onsevulla. Els documents, que a més van comentats, donen en canvi informació del que va ser la meua experiència Japó. Quin sentit té en el segle de la ubiqüitat documentar allò que ja satura l'internet? No hi trobem allà tot el que és fotografable, des de tots els punts de vista, sa localització exacta, la possibilitat de passejar-hi al voltant? Essent aixina, per a què seguir redundant? No hi són allà totes les òperes d'art amb major resolució d'aquella que el teu ull nu t'oferix in situ i sense necessitat d'esperar cues de gent armada amb altres càmeres que desitgen immortalitzar allò que els demés ja hem mort? Per a què seguir viatjant, valorant el fet d'haver-hi estat com a una sort d'espiritualitat preuada? Este és, llavors, un recull de fotografies maleïdes, puix no representen l'esbiaix cultural que tots coneguem i ja es pot trobar a les pàgines de viatges però tampoc són reflex fidel de les meues vivències si no van acompanyades d'un text que no se si escriuré. Més curt: Poca càmera i menys d'esme.

DSC_0444

Nota bene: corregir verticals i deformació de lent com a mínim. Esta és la primera foto feta a la ciutat, fora de la estació d'Akihabara. Tokyo és una urbs que se vertebra al voltant de les estacions de tren, de manera que no hi ha un centrblablabla.

DSC_0451

Més edificis amb història a prop de la estació Tokyo. El *taxis: més cuco no pot ser: mireu-li les orelletes a meitat capó.

DSC_0475

Posat al barri de Ginza, podeu notar les característiques arquitectòniques que el diferencien dels dos barris anteriors. Darrere jo hi ha un hooligan bevent al gall de la bota. Però en este món res és casual. Estranyes aliances baix el mant estrellat.

DSC_0485

Esta és l'hartistada que no falta mai. Els nipons són exagerats, sia per a destacar, sia per a passar desapercebuts. I servixen un ou cru acompanyant l'arròs amb bou que si l'obris després de menjat l'arròs ja no saps com aprofitar-lo perquè havies de tirar-lo abans per damunt però qui t'ho anava a dir!

DSC_0487

Això és ramen a base de bé. El naruto s'intueix, s'intou també?, al bell mig del la circumferència dibuixant una espiral magenta, magnètica?, engabiada en una moneda blanca i no fa gust a reees. Gens ni mica. Tant de naruto naruto. I això negre dintre el pitxer d'aigua al costat del hooligan és carbó, no me preguntes per què. Però l'aigua mola perquè allà on vas és gratix e infinita.

DSC_0488

Açò igual que abans però rotat cent vuitanta graus [quatre cents cinquanta-tres si són kelvin]. Ji. A banda d'això poc més; que ancal que no seu cregau me bach abear a minchar en palillech. Ingredients: dacsa, carn, fulla d'alga, ou a la coque, all tendre, naruto i espaguetis [amb el seu doble plural típicament ibèric].

DSC_0496

Esta és la foto-acudit on estic jo com aguantant el pilar del temple shinto del parc de Yoyogi. Hi havia un cabàs de dones majors vestides amb quimono, un casament i algunes celebracions d'aniversaris senars infantils [segons em va contar una amigueta-de-hooligan japonesa, antigament era una fortuna que un minyó no morís en els dos anys vinents, per çò celebren especialment el tercer, cinquè i setè natalicis]. Aixina estan.

DSC_0503

Asakusa és el barri antic de Tokyo i allà trobem un temple budista com el de la foto envoltat de tendes de records. Ceci n'est pas une temple. El més curiós de tot és que a la capital d'Honshu cares occidentals: poques i accidentals. Ji. De forma que els souvenirs els han de comprar els mateixos japs, que qui sap si seran del mateix Tokyo!, per a seguir engranant la màquina econòmica.

DSC_0548

Cosplai espontani als carrers. La web i guies turístiques concorden en que la perla del país del sol neixent està *avivaeta d'aquesta gent que es disfressa de personatges. Allà on guaites te bota un rarito, de manual.

DSC_0558

Però realment Tokyo no està plena d'aquesta gent. Ull a la foto. En una àrea metropolitana d'uns quaranta millons d'ànimes trobar una parada de metro [Harajuku] on es reuneixen una vintena d'aficionats no crec que siga un fet massa representatiu. És curiós com aquesta zona estava plena de teutons amb objectius caríssims encabotats en catalogar la realitat per a fer-la assimilable i forçar els fets per a quadrar-los a les idees que duien/em de casa i no declararen/em a la duana. I com eixa vintena d'aficionats ara ja n'és conscient i ha prés el rol d'atracció turística i posa als flashos creguent ser mostreig neutre. Toma flame!

DSC_0562

I açò és un camió que se coneix que ven coses relacionades amb peix groc les 24 hores del dia. I el meu japonès arriba fins ací. Llàstima que no se veja a la foto la musiqueta 8-bits que duia a tota *viroia.

Y hasta aquí puedo leer. El dimarts torne cap allà per a romandre quasi un més aixina que fotos a granel.

PD: Nephila clavata, ja te conec.



Pues això és tot. Hui vos propose un video de dos raperòts vacil·lant-se i un fil dels fòrums de val.com on sempre hi ha reflexions interessants. Yeah! Salut i all-i-pebre de rap!