3.8.09

Setrillet

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: La pel·lícula del cocodril gegant.
Cel·luloide fresc: Lost in translation, Stranded [Náufragos]
Cojón de sastre: Colemak


DSC_0055


Així m'ha quedat el primer que faig [l'autèntic primeríssim lligà manco que un 33 mitat espases mitat dinars, per çò no es compta]. La gràcia, a banda de cuinar una salsa, era fer una incursió cultural en el món de les supersticions i invocar en aquellarre als antics edetans, que ja fabricaven vasos de pedra groga amb taques verdes. Estos protovalencians coneixien les regles: que les dents d'all han d'ésser en nombre senar, que quan es deixa de menar ja no es pot reprendre, que fer-ho amb rovell d'ou és de mariquites [eixa és meua, però passarà als anals de la història (eixa ja no és meua)], que mai s'ha de canviar el sentit de gir [o conservació del moment angular], que no lligarà si el fa una novençana amb el període, que una vegada acabat si la maceta es queda plantada al morter la consistència de la emulsió és l'adequada, que si el mescles en l'arròs a banda rebentes de salut, que si l'arròs a banda no en duu també rebentes de salut.

A la pròxima faré la versió de mariquites que lliga més fàcil i li posaré bona cosa de pebre a vore què conta.


Ociosos de vacances, dotorejeu! Un emulaor de twerq, una pelicola que ancà no ha vist, una pachina de chuar a chocs cooperatius i una trobà a la frontera fransesa, tan fransesa com la tortilla. Aixina, dixats caure a orri. Salut i cocotets!