9.8.09

Bipolar

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Bellaguarda, marxa cristiana
Cel·luloide fresc: Wilbur se quiere suicidar, La marca del lobo, El luchador, Up [3D]
Cojón de sastre: Schwert


Viatge a la pols. Fa temps que treballe en un projecte de desmitificació que m'ha dut a llevar-li pes a diversos ítems als què, de lluny i mai testejats, envoltava una aura de misticisme. Aixina el truc, exemples banals, és un simple joc de cartes limitat a la sort i a la mentida, l'all-i-oli és una salsa i quan se cuina ix, la dolçaina tan nostrana ve a ser una flauteta de fusta amb doble llengüeta, i és tant d'ací que la sonen a Castella, a la França és bombardí i a l'Itàlia la zampogna per no anar més lluny. La desmitificació arriba, clar, a camps més seriosos. Viatjar està massa valorat com a experiència a llarg plaç més enllà de l'esplai puntual. Llegir és necessari, però per se no obrirà més la ment que un rector taladrant o no necessàriament més que uns minuts d'esport ben practicat. Parlar llengües sí, la pròpia i la saxona, no en calen més. Ser feliç no estarà gens mal, però amb estar seré hi ha prou.

Retorn al tròpic. Després d'anys d'intentar explicar-me els comportaments del veí provant a barallar el màxim nombre de circumstàncies, individualitzant, donant l'oportunitat d'una excusa desconeguda o una raó psicològica inèdita i, en resum, essent raonable fins a convertir-ho en dogma he acabat -serà passatger?- retornant als vells tòpics que al remat expliquen la realitat amb un alt ratio d'encerts i estalvien bona fe.
Els de dretes són rics. Els guàrdies civils tarrossos*. L'art és un mercat i el 99% de l'art xiquillades egòlatres. Als locals cars es menja poc i car. A les discoteques, borratxos i drogadictes. Els polítics són tots iguals. Els blogs, també.


*Aixina és. Me consta que els policies nacionals igual. D'una temps ençà molts coneguts de la meua quinta s'estan presentant a llocs de treball de forces de seguretat i només una característica els resumeix a tots plegats: són lo milloret de cada casa. Si la cantera és eixa imagina els fruits.
Ale sagalamen, me'n vaig a Itàlia dos setmanes. En tornar, la ristra de fotos. Salut i dieta!