7.7.09

Welcome2 [Oxford]

Wish you were here: John Adams Institute for Accelerators, Sainsbury Supermarket


La primera impressió d'Oxford és que, com el seu nom indica [realment no ho indica?] és una ciutat huniversitària. Huniversitària fa uns anys volia dir amb molta vida jove i era bo. Hui huniversitària vol dir plena pleneta de crios, semi-púbers, emos a la porta de macdonalds [cadena de restaurantes] i es roïn. La segona impressió és que parlen molt mal l'anglés. Però ixa ja la sabia jo i igual té quelcom de subjectiu.

A banda d'això res, perquè ací hem vingut a treballar [per sort plou i fa fred] aixina que no m'he pegat encara la volteta de rigor. Però se veuen coses molt interessants. Ja les us hi contaré-ho. Ara bé, a Stonehenge va a anar la Reina Madre descalça si ha fet una promessa perque jo ni de flawers; estos fills de la Gran Bretanya no volen fer arribar allà mitjans públics i te fan pagar quaranta rupies mínim per viatge organitzat. Si Jesús [no el Redentor, dic Cifuentes, celtarra de soca-arrel] alçara el cap anava a degollar als romanitzats estos mirant a La Meca. Vinga a brollar, por nuestros hermanos, los pictos y los escrotos.


Què barbaritat. És ixir de casa i vinga a la burrà. Vinc de l'Eagle and Child, que altres anomenen Bird&Bastard, de sopar. És el pub, en sentit britànic, on anava Tolkien a juntar-se amb els seus amics de sucs-de-maduixa. Ahí, vinga al suc en la hora feliz! Nota bene: La frase d'abans és mendida. L'he escrita abans d'ixir a sopar per anar avançant treball i en acabant el lloc estava a rebentar de salut i ale, a altre lloc. Demà més. The day after tomorrow, morrow.