18.5.09

Lo Giust

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Il ballo di S.Vito [V.Capossela]
Cel·luloide fresc: Infiltrados
Cojón de sastre: Qualia


Açò va d'un que.

Els coetanis l'anomenaren Lo Giust perquè ho era, cercava la equitat d'una manera quasi irrespectuosa. Des que es va posar a treballar va complir sempre amb els horaris i objectius i prompte pujà de càrrec però el nou rol li exigia menys treball i ell seguia fent les seues justes hores i el tornaren a ascendir, tenint encara menys càrrega de treball i fent llavors encara més hores extres. Com la quantitat de feina que feia era constant, a més alt càrrec, més treball extra i més prompte el pujaven de grau i menys treball havia de fer i més en feia d'extra i pujava i treballava i era bo. Lo Giust esdevingué cap d'empresa i hui fa el treball de tots i ací acaba la història de la seua maledicció, capit? Doncs carretera i manta, manteros.


"Home is behind, the world ahead and there are many paths to tread..." Lo diumenge partiré a Basilea a la Dipac a vore que se conten. Tiquitacatí. Salut i almoixàvena!