7.5.09

Errautsa

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: A la patchanka [Talco]
A la pelu m'han dit: Menja, beu i fot i quan te criden fes-te el sort [Pep Botifarra]
Cojón de sastre: Livingston



Del titular "El primer lehendakari no nacionalista en 30 años" [notícies Tele5] hi trec 2 pensaments de lleugera rigorositat, un a cada meitat de l'asserció.

"El primer lehendakari no nacionalista..." diu.
Çò és mentida, no? Porcina i grossa. *Mentira caira. Un partit no nacionalista que arriba a aliar-se
amb la seua nèmesi històrica per a tirar fora a un de nacionalista? Sempre la mateixa tarantel·la. Que si el subterfugio de la hegemonía, que si un rey antimonárquico, que si yo no soy yo pero tu me formas parte.

"...en 30 años" diu.
Quelcom falla a les regles del joc si un partit que pretenia canviar-les substancialment
, després de 30 anys de govern, no ha aconseguit ni tansevol un miserable referèndum consultiu. Tal volta l'status quo es protegeix a ell mateixa d'una forma tan arraigada, tan per definició, tan gödeliana [si jo sapiera!], fonamental i inconscient que qualsevol metajugador està condenat a governar sense poder. O el que és el mateix: Per vies democràtiques el separatisme és impotent.

S'ha acabat el rodatge de la transició, la pantomima del semblar parèixer. Llevem el joguet als xiquets ara que, ja de cansats i desesperançats, han començat a contradir-se i anquilosar, ara els vetarem l'alçar la catifa per a vore si hi ha merda. Eixe és el canvi. La catifa és essencial per a desfilar. Un, dos. Un, dos.

O m'oblide qualcosa?

Sí, segur que m'oblide qualcosa. Astò o tal volta astò. Salut i norte, els cucs!