16.5.09

Byblós [Alcança 2]

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Vergonya, cavallers, vergonya
A la pelu m'han dit: Sempre ens recordarem perquè sempre ens veurem
Cojón de sastre: ASAP


Després d'anys ferm horitzontal a un estant agafe i fullege la versió de butxaca del Silmarillion i percep el pes bíblic que té. Perquè ara sí, a molts anys, la ficció ja és història i els vells noms llegits a l'adolescència s'han tornat autèntics mites que havia oblidat. Sagues i molsa. Ja no sé diferenciar un dúnedain d'un apòstol descalç, Déu amb forma d'arbust encés d'un balrog simiesc que habitara les cavernes.


Frikachada nui! Nui! Se'n veniu esta nit a vore que canten al ras a Massalfassar? Ale, salut i blablabla.