15.2.09

Batallestes

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Bestiarium [Ensemble La Reverdie]
Cel·luloide fresc: 4 meses, 3 semanas, 2 días + Antes que el diablos sepa que has muerto, No es país para viejos, La misión.
Cojón de sastre: Sabir


"Había dos partidos, los facistas y los republicanos. Los facistas, para que lo entiendas, son los que van a misa."

El millor de tot és que la frase no duia cap segona intenció ni ironia. Estava fent una descripció sincera per a que ho entenguera bé. Li ho ha dit ma iaia a la partigiana mentre li contava els temps de guerra en què els homes se n'havien anat al front i ja no se collien els camps i La Pava entrava de la mar volant baixeta, despall [m'auela quan l'imita fa un soroll greu de ralentí, prooo po po po] i sempre amollava alguna bomba, com aquella que caigué en la barraca de l'alcalde que antigament era de Plaça [se coneix que quan no aconseguia bombardar la ciutat ho feia als poblats i carreteres del voltant, puix suposadament no hauria de tornar carregada a la base]. I la gent s'havia fet refugis de palla que la metralla no podia travessar i alguns tenien reflectors com a grans llanternes i si era de nit i aconseguien seguir-la amb el feix de llum La Pava se sabria blanc fàcil i se'n tornava, mitja volta, per on havia vingut. Després ja vingué la prosguerra, i el canvi d'arròs d'ací per oli de l'interior, i encara més en després ve el cine, al d'El Carnicer on ara està el taller, i les pel·lícules mudes ja passades d'època amb subtítols que els llauradors, quasi tots analfabets, no tenien treues de llegir però tot això ja és altre cantar. El tema ací era altre.


De vegades tinc la impressió que este blog només roman viu perquè és una manera de tindre llistades les pelis que vaig vegent, la música que rula per ací i el Zeitgeist del moment... Sea! Salut i llesquetes en ou!