5.12.08

L'Alabau

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Claudio Gabriel Sanna
Cel·luloide fresc: Gomorra
Cojón de sastre: Dromomania


L'Alabau (No t'espantis Alabau)

Una cançó vull cantar,

no hi ha molt que s'és dictada,
del pastor de ca'n Gusti
que en festeja la criada.

No t'espantis, Alabau,
que el teu mai no en serà d'altre.

Del pastor de ca'n Gusti
que en festeja la criada,
tant, tant, la n'ha festejat
que ha vingut que l'ha enganyada.

No t'espantis....

Tant, tant, la n'ha festejat
que ha vingut que l'ha enganyada;
quan això s'ha descobert,
Alabau era a muntanya.

No t'espantis....


Alabau, l'. Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l'esperit independent i lliure de l'home de muntanya enfront dels prejudicis de l'home del pla. La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l'Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s. XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Mila i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882). El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany. El teme literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s. XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà. Modernament ha estat objecte d'una versió coral lliure, d'Eduard Toldrà, amb el títol original.


Lletra de la cançó publicada al grup de Facebook Cognom Alabau. Text explicatiu trobat ací. Salut i margallons.