1.9.08

Gnòmon

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: mecanografia
A la pelu m'han dit: 'Emergencias uno uno dos le atiende javi'
Cojón de sastre: D40


Un vell amic. Era funcionari de rajos i mai vaig saber per a qui treballava. Se'l podia vore passejant abans de la tormenta amb el seu gnòmon llarg un braç fent aspes on cauria més avant una descàrrega i se'l trobava refent la mateixa ruta comprovant la qualitat del servei una vegada passat el temporal. Acostumat a que on ell marcava el llamp queia, resultà que el que més li agradava era fer les creus a la sorra de la platja i gaudir així de l'única possibilitat atzarosa que mai pogué conéixer, car de bestreta no es sabia si les marques romandrien fins la tempesta. Recorde una vegada que va fer esclatar la cambra de bany d'una infidel companya dibuixant amb un dit sobre l'espill una invisible ics. No he dit que era just, només un vell amic.

D'ell envege la seua mort, i el mode infal·lible amb que la va atreure al perdre a la seua butxaca una banal enquesta, marque con una cruz la respuesta correcta, de productes cosmètics.


O lo que es lo mismo, mañana me voy y me compro la Nikon D40 arrebajà. Salut i sobreexposició!