27.9.08

Der Feind hört mit

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Yo te nombro [Reincidentes cover]
A la pelu m'han dit: 'Al final acabaran donan-te un mando de la wii i te diran: va, ix al carrer i corre' Keokrata
Cojón de sastre: WeekiWachee


A mi em poden dir missa, però jo estic convençut de no tindre pecat i ahí va la primera pedra. Ací és aixina. Hi ha crisi però ningú té la culpa. És una crisi etèria, habita l'aire com una atmosfera que vingué de l'espai exterior. Figlio, son tempi da stringersi la cintura. Diguem-ho clar, la crisi la feu l'home a sa imatge i semblança, i eixe paisà que saludes al passeig a mitja vesprada està especulant [es a dir, està especulan-te], i el que va darrere juga als pisets i al monopoly mentre lamenta la crisi i el següent també, que blanqueja com pot creant una nova empresa i cap d'ells tenen el batxiller, però les filles, la famiglia, roden el poble amb descapotat perquè ells, de treballadors que són, han sabut bé amasar, i els altres, que senzillament han seguit el camí que s'esperava d'un jove, studia figlio, che la vita di ladro non è per te, que aspiren si és possible a un treball digne, a una casa digna i si els queda un poc a anar de càmping a la vall d'Aran una volta a l'any els saluden de bona gana perquè la crisi ens afecta a tots, ad uns que tenen tanta terra i ad altres que no en podem comprar ni un gra i no tenim ganes d'acceptar la gran trampa no vaja a ser que sigues l'insociable, el fet de que són ells, els que esmorzen amb tu e stavolta pago io, els únics que han creat l'atmosfera que vingué de l'espai exterior de què ningú té la culpa i estan ajudant a xafar el futur i les possibilitats a gents que senzillament somnien amb ser feliços respectant als demés sense l'objectiu vital de poder comprar una casa supèrflua a vint metres d'on ja viuen pel simple fet de poder traure-li rentabilitat.

Després, si la vida vos tracta malament, alceu el cap i demaneu justícia, pandereteros.


Pandereteiros da crus. A currito. Salut i garambaines!