28.8.08

Grossa

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Gato Negro Dragón Rojo, què li hem de fer.
Cel·luloide fresc: Smoking Room, El Caballero Oscuro, Tideland
Cojón de sastre: CdlC


El día de la festa cau sempre diumenge i la gent se vist com Déu mana, que és de perruqueria, camisa i pantaló. Fan passa-carrer, missa i mascletà pel matí i en acabant se dina amb la família. A mitja vesprada tindrà lloc la cabalgata, que va oberta per una reata de cavalls que tira d'un carro des del qual se fa l'enramà de la murta. Fins ací tot molt tradicional.

En esta cabalgata l'alcaldessa pedània tira pamflets informatius de la fórmula ú en lloc de tirar confeti, quicos, xiulets o, com s'estila ara, safes i fiambreres, somriure somriure. La carrossa de la falla reparteix a qui coneix, que van entrenant-se per al que serà la seua festa, i els clavaris van senzillament bufats, ixa és la sal de la vida.

Per la nit, previ canvi de roba, la processó, que uns anomenen professó i altres provessó com si açò d'anomenar fora un començar i no parar. La sobrietat mana, música de soterrar, tons negres i ciris perquè és el dia de la festa, i moltes butxaques plenes de farlopa. I els homes amb cara de circumstància que hui duen al llom la pesadissima imatge de la verge demà se cagaran en déu quantes vegades faça falta.

Que no és que jo ho diga per res, eh? És perquè com no tinc fotos provava a escriure mil paraules.


Bé, una excusa com una altra per a informar que vaig vore El Caballero Oscuro i de bona se caga la perra i Tideland i de roin se torna a cagar.