19.7.08

Re-Vel·lat

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: The Boys Bands Have Won
Cel·luloide fresc: Shrek III
Cojón de sastre: Llocnou


La humildad nos haría.

Vos vaig a dir, en llatí vulgar, el secret de l'humà atemporal. Me l'han dit a l'112 Emergències Comunitat Valenciana, on un xiquet va denunciar que li havien robat un baló i una dona que s'havia despertat amb un desconegut nu al costat. Allà m'han fet saber a poc a poc el llegat que la humanitat amaga i desconeix i jo el contaré, però apunteu-lo bé perquè només l'escriuré una vegada i serà ràpid. El dogma que seguim inconscients per la línia del temps que ens injecta evol·lució, la llavor que roman en cada mol·lècula d'allò que ja és arbre, la píndola hexagonal que Adam va trobar dins una poma no és més que la revelació de que allò que tots duguem dins i sempre hem anomenat ateisme és de fet amor per viure i amor pels demés.

Cosica, cosica.


Siempre en la brecha... prompte més blog, que ara estic ocupat.