16.4.08

Pantomima

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Ronroneando [Sr. Chinarro]
Cel·luloide fresc: Muchachada Nui nova temporada!
Cojón de sastre: Flaubert


Quina és la diferència entre una pressa de pèl mai desvel·lada i un acte seriós? No era que en un moment donat ú fa una senyal i la víctima capeix que tot era una farsa? I si no es pica mai l'ull... com ho destriem, la serietat de la ironia amagada?

Per exemple. Quan collons pensen dir-nos els italians a la resta del món que les eleccions de diumenge passat eren pura conya, que tot era un muntatge, que ells no han triat la coal·lició d'un empresari mafiós i uns separatistes xenòfobs que porta per nom Il Popolo della Libertà, oh sàtira! Mira que s'ho anem a acabar creguent.


Archivo de la experiencia. Apunteu als iaios valencians per a quan passen per València a gravar!!! Però ja! Jo ara me pire al cinema i l'1 de maig a la Toscana. Jarl! Salut i xocolatà! [Actualització 24/06/2011: Açò s'anomena Llei de Poe]

3 comentaris:

korrey ha dit...

Ací encara no han desvelat lo de la presidenta Marquesa del Partit del Poble...

Denkersaugetier ha dit...

Ein?!?!

Korrey... durant un any en Alemanya i quatre mesos en Itàlia [i quasi no he passat per la casilla de salida] quan he obert elpais.com nomes m'he dedicat a mirar els dibuixets...

de què parles?!?! :P

Instrueix-me!

korrey ha dit...

Je je, igual m'he equivocat en això de "marquesa": http://es.wikipedia.org/wiki/Esperanza_Aguirre

I no te preocupes, que si mires els dibuixets del Roto i Forges probablement estigues millor informat que els que veuen el telediari tots els dies :P