5.3.08

Vunes

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Geronación
Cel·luloide fresc: Adams Äpfel

Cojón de sastre: Sleipnir



Arribà un moment en què Vunes El Memoriós se proposà deixar constància escrita de les seues vivències. Recordava bé detalls impossibles, cada raig de llum que va deixar colar-se per sa finestra, cada espiga de l'arròs que nasqué de la seua mà, cada calor. Un dia va seure i escrigué. Tot. I en arribar la narració al dia en que havia decidit començar-la, una esfera de marfil aparegué al seu nord i l'engolí per osmosi envoltant-lo per complet. Així va ocórrer, imaginàriament.

Anys després segut a la seua escrivania, quan El Rellotge el va cridar, encara narrava meticulosament per quarta vegada la seua primera comunió. La mort tallà el seu últim bucle i se l'endugué al regne de l'oblit sense donar-li temps d'acabar el manoscrit.


Funes. I tornant a lo d'ahir, com en el futbol, que si interessara de veres l'esport enlloc de la polèmica ja d'anys s'hagueren instal·lat càmeres per a decidir en temps real les infraccions, a la política, si en interessara de veres la justícia i no l'espectacle ja d'anys haguérem canviat les regles del joc amb mesures de comprobació, amb responsabilitats polítiques promeses-fets i tota la mandanga. Erre que erre malparits. Salut i tramussos!