6.2.08

Pseudo

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Moviments salvatges [Ja t'ho diré]
A la pelu m'han dit: Pelu? Me'l talla ma germana. Gràcies.

Cojón de sastre: Kolmanskop



He estat meditant molt per a decidir si publicar esta anècdota o deixar-la passar. És difícil, no cregues, car mai se sap bé on està la mesura, eixa línia fucsia que delimita l'hàbitat del bon gust i aquell de la coentor. He estat pensant-ho seriosament a les pauses del treball, les conseqüències que se'n derivarien, les futures ramificacions possibles, sobre la bici mentre tornava a casa. Una bona anècdota pot ser el triomf i el pas definitiu a la eternitat, una de roin pot ser la moneda que donar a Caront per al viatge que tots farem. He estat voltejant la història, temps verbals, distanciaments prudencials, canvis de subjecte, girant-la sobre els seus eixos, canviant la perspectiva, buscant-li la porta d'entrada i res, no ha aparegut, com una poma que fora esfèricament simètrica o una ciutat tres-cents seixanta graus murada. Al remat crec haver decidit no escriure-la esta vegada i deixar imaginar al lector, serà lo millor.

Encara que l'anècdota ben ho mereixia.


Hui georadar a Venècia, demà cacaua i despús demà cacauó. Però en Falles vaig a Valènci, acompanyat! Ale colomets, salut i dacsa, panís o blat de moro, conforme vullgau!

1 comentari:

Bronch ha dit...

Jamás me lo hubiese imaginado.