7.11.07

Pedania

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Geordie [de Andrè]
A la pelu m'han dit: 'Al final e terreny pertany al poble o el poble pertany al terreny'
Cel·luloide fresc: El ultimátum de Bourne + La Jungla 4.0, Harry Potter und der Feuerkelch
Cojón de sastre: Silbo



Perquè visc a una pedania no crec en la política. Me queda més lluny que a la mitjana de la gent. Altres poden fer-ho, els dels pobles amb ajuntament, que senten la importància dels seus vots, que veuen les coses canviar notablement d'una presidència a d'altra o els de la ciutat, que noten de millor o pitjor manera revertir en ells mateixa els seus propis diners. Ací no, ací els impostos van fora, perquè la ciutat és fora, on van també els nostres vots. Ací només se queden les ganes manses. No estem dins del cercle. Estem a les grades tifant amb bufandes, roja la cara, que què bé ho estan fent, que no cal baixar a defendre, que nosaltres ja escurarem el plat del pastís o millor que nosaltres som el plat i tenim actitud servicial. Votar és inútil si l'alcalde el trien indirectament els huit cents mil habitants que mai viuran ací. Votar, per no deixar, no deixa ni regust d'impotència. Votar ací no te retroalimentació.

Però vivim feliços perquè no sabem, jo el primer, fins on un ciutadà pot demanar i creguem que tot va bé simplement perquè perdérem la imaginació. Desconeguem quin siga el benestar assolible. Ací s'engolírem que un pis val allò que val i no férem preguntes, mos feren creure la importància de decidir sobre palaus i circuits, sobre el color dels barracons i no en base a qualitat de vida, i que de tota manera la decisió és d'altres, però s'ho papàrem de veres, que no se pot viure millor, que no se pot demanar més, que encara ens donen massa, i que la millor forma d'agrair-ho és fer-se un barrejat al Gragera.

Sóc un ciutadà pedani amb un vot completament desvirtuat i amb la concepció de que tanta merda que mos fan els malaraça, que són empleats nostres i d'ells mateixa, encara és d'agrair.

I el meu poble i uns quants més són el femer que tota gran ciutat necessita. Metres quadrats que no requereixen manteniment a disposició de qualsevol colp de taula.

A tu señal ira y fuego.


Vax a vore si vex una maleteta pa rular món. Salut i tomataes!