27.11.07

Eslábico

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Edelrost [Kreuzweg ost]
A la pelu m'han dit: 'Dios santo, ¿estabas en Münster?...' Eloisius Pruystinck
Cojón de sastre: Rendez-vous



Pensa Ucraïna. Què pots dir-me d'ella? De sirenes cap. L'última ja va morir penjada d'un norai vestida amb cercles iridiscents de combustible entre embolcalls platejats i caps desmembrats de pollastre. Què de concentricitat i desgraciadament no en sé més, tan subtil vol ser. He jugat a les capitals passejant baix la columna de Bismarck, pres d'algun virus que encara hospede, sí, i puc provar a escriuejar-ho, vull dir provar a encerclar idees amb paraules, però d'Ucraïna res. Només les sirenes de l'Azov; al meu dibuix sempre penjades de norais. I què si només apile lèxic o col·leccione assajos o estudis de simplement combinatòria? I què si hom pot fer-ho i no ho ha fet o si és fàcil i si el mèrit o les medalles? Jo només busque Ucraïna, la meua, la de les mantellines monocromes, norais i les sirenes sòdiques ciríl·liques descarnades plegades aspres amuntonades, eixutes al sol.


D'ací res, molt. I mentrimentres nem fent temps pa no començar a enmaletar ja. Salut i fideuets!