12.11.07

Billykaze

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Shuffle rock dolçainer
A la pelu m'han dit: 'Esta revolución no tiene rostro' WuMing
Cojón de sastre: Contrapublicitat



Àligues òrfenes s'anomenaven. Les Àligues Òrfenes. Passaren desapercebudes als cronistes no per ser menors en nombre que els homòlegs japonesos -i pares de la idea- sinó per la seua inexistència a nivell oficial. Des de la seua concepció foren secret d'estat i ningú, llevat d'uns pocs instructors i els mateixos màrtirs, coneixia el projecte.

El reduït grup d'aviadors era fanatitzat a la base aèria de Roanoke, estat de Virginia. Se creu que durant els anys 1943 i 1944 partiren d'alla 2.000 Àligues Òrfenes direcció Okinawa. El procés era semblant al japonés, als que copiaren les tècniques de vol i impacte. Sempre molt alt o a ras de superfície per evitar radars. Però els objectius eren diferents: targets de terra, alts càrrecs i estacions logístiques, i de vegades defensa de vaixells d'importància C interceptant amb la matèixa tècnica atacs kamikaze japonesos. No se'n sap molt més. Probablement feien, com els nipons, una sort de cerimònia del té on se'ls beneïa a elecció del soldat i se'ls oferia l'últim glop ritual.

La veritat, però, és que la concepció de la mort no era la mateixa al món occidental i el govern, sabedor de que l'opinió publica mai haguera acceptat este esquadró hagué d'amagar la sang dels seus màrtirs que donaren la vida amb decisió pel futur del país de les llibertats i les oportunitats.


Info treta de la viquipèdia alemana. Açò sí que és un vertader nihilpost, no com aquell vell. D'ací una setmana Aachen! Un joc de regal. I més que llibres, llibertat! Salut, arrop i tallaetes!