12.10.07

Cassoleta d'or

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: plou i jo xiule Ska Fort Rock
A la pelu m'han dit: 'Que se callen els de la cassola!'
Cel·luloide fresc: Paprika
Cojón de sastre: Rousse


Diu la meua iaia que pagaves 30 cèntims per vore una peli al cinema de Pinedo, ahí a on el carnisser, però t'havies de seure a un banquet de fusta i mirar cap avall. A esta zona se l'anomenava la cassola. Els de baix ne pagaven més, 35 o 40, però s'asseien a butaques més còmodes i no forçaven el coll.

Normalment els caps de *semana *feen pelis de *vaqueros i *quant apareixia el xic tots els nanos pegaven *pataes a terra i del *roido que *feen no se podia *ascoltar com avançava el film i els de baix *ancesos cridaven als de la cassola al silenci. Els *dumenges especialment se plenava de xicalla, per això interessava anar *dissapte.

No m'ho ha dit però supose que se menjava tranquilament, pipes o tramussos o ves a saber, igual se duien de casa el cantellet i només se sentia que la remor del paper que l'embolicava. Crus, crus. Ixe soroll tan difícil d'onomatopeiitzar.

Que tampoc li ho he preguntat però digues tu que no posarien pel·liculons on treballava Jon Baine [pronuncies amb j castellana] o Charlton Heston, els grans del cine. Plànols a mitja garreta i música i crèdits italians. A base de puta mare, que diria mon iaio.

Cine de barrio pura raça. Ara el més proper que trobarem serà el d'Or [amb fulles de llorer], sala que aprofite ací altra vegada per a recomanar [sí, sí, propaganda, anuncis, o descanso com deiem a ma casa, més optimistes]. Dos euros i mig dos pelis. Una setmana en cartelera i a la setmana següent les canvien. Lo cine se troba prop de lo carrer Antic Regne de València. Ú pot entrar tranquilament menjar i beure del carrer i els dimarts, que hi ha encara menys gent menjar-se-ho amb la boca oberta si vol. I el porter és un calvet menudiu que no n'agarra una.

Que t'ha paregut morrut?




Diuen els dotors i les males llengües que el món del cinema western era propietat dels templers i que a l'ocàs del fenòmen s'amagaren camuflant-se en altres gèneres per a reeixir com a vertaders dandys al moment menys esperat, anys més tard. Bueno i més en serio, que s'han pronunsiao de la Leonardo. A vorem si va avant. La oferta és per a Pàdova. Ara mentre escric açò plou la de san Panini, el dels cromos. Ie, pero a base de puta mare.