26.9.07

Es brennt

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: el nou de Miquel Gil
Cel·luloide fresc: Apocalypto
Cojón de sastre: Moleskine


"Y los libros no dicen nada. Nada que pueda enseñarse o creerse. Hablan de gente que no existe, de entes imaginarios, si se trata de novelas. Y si no lo són, aún peor: un profesor que llama idiota a otro, un filósofo que critica al de más allá. Y todos arman jaleo, apagan las estrellas y extinguen el sol. Uno acaba por perderse."

Ray Bradbury en Fahrenheit 451

A Fahrenheit el protagonista no va en contra d'allò establert ni és una ment revolucionaria que lliuta per les llibertats de pensament. A Fahrenheit al protagonista el mou la rabia de no poder ser com els demés, de no aconseguir tragar, per desgràcia per ad ell, amb la felicitat establerta. I l'antagonista principal no és un estat repressor que dicta normes contra el lliurepensament sinò una situació a la que s'arriba per tendència natural dels propis ciutadans i una voluntat col·lectiva de que tots siguen feliços sense diferències. Clar que ningú me digué mai que no fora aixina.

Després està lo de l'art destructiu o perjudicial, perquè... si una obra aconseguix donar angoixa, infondre tristessa, mareig, i amb açò compleix la seua finalitat què tindria de mal denunciar-la i oblidar-la mentre s'encén el televisor de tres parets que ens fa riure?

Llichiulo.


I mireu açò, va perfi. Jo vaig a vore Ich bin Aachener que ja la tinc a casa
[evidentment a l'enllaç ja no es pot descarregar el tràiler però això ja ho vam profetitzar ahir, o?]. Salut i mamelles!