16.8.07

Hemofòbiae

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Vision of Escaflowne OST
A la pelu m'han dit: "si tus cabellos eran sierpes o sílabas de fuego adormecido" Luis Alberto de Cuenca
Cojón de sastre: Axolote



Segons diuen és una vampiressa, una bruixa de melena i pell blanques, l'una llarga fins la cintura, l'altra estriada per l'edat. Jo mai l'he vista però hi ha qui sí. Viu sola a una cabana amb cap senda que la comunique, allà al mig del bosc on els arbres la protegeixen del sol i aquells que certament l'han poguda vore diuen haver contemplat l'espectacle més grotesc de ses vides. Diuen que qui la veu mossegar un senglar, bramant encara viu, per xuplar-li la vida somnia durant anys amb boles de pèl i sang resseca i que quan pren el bany al riu deixa un reguer color tarquim que s'apega a les pedres com la saba d'un pi vell. Diuen que es va menjar al seu marit aquell hivern que tots recordem i des d'allà no ha tornat a baixar al poble. Diuen que en arribar la nit si hom travessa el bosc la sentirà en un crit estrident de porc i tempesta. Jo no ho sé. Jo només sé que quan passe davant sa casa per deixar-li el correu què ve d'oceà endins la seua roba estesa olora a rosella i gessamí i la sent cantar la mar de bé alguna cançó popular allà dintre, a la cuina que també trau olor de cuit i romer.