13.8.07

Arriba y abajo

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: The blower's daughter [Damien Rice]
Cel·luloide fresc: The Simpsons, la puntata lunga [por este orden: duro, blando, blando, blando, duro, duro, blando]
Cojón de sastre: Niemöller



Arriba y abajo -que tamé li podríem dir dalt y baix pero no quedaría tan valensià- es un choc típic de cuant yo era menut que se chua en un antaulat de festes, disos que se gasten pa'ls variatech, el estriptis -que vol dir que una sagala se queda en porreta- o pa donar els prèmich dels campeonach de parchís, truc i canut, o del tiro y arrastre o del tir de colom o de les corregudes de chòyes o pa que parle el alcalde el primer dia, o pa la verbena isa que van dos i uno toca el piano en ritmos predefinich, o pa que apuche el espontáneo a dir que n'hi ha horchata pa toch y rosquilletes pagaes per el forn, etsètera.

Total que cuant els hòmens -en acabant del soparot de llonganises en tomata- ya raonen entre ells sobre fútbol y les dones raonen entre elles sobre els seus hòmens, en trosos de meló d'alcher a mich minchar, coca princesa o en anous, gotech de terry y bolses de fem i fiambreres huides damunt la taula, lis toca el turno als chiquech d'anar a fer maldat.

Arriba y abajo va com s'esplica: Uno dels nanos, el que paga -o si es la primera partida el més borinot- està damunt l'antaulat. Els atres toch bais. Els de bais tenen que apuchar damunt sense que el de dalt els ansampe. Quant tenen tot el cos dalt estan en mare. El ultim que apuche paga. Si el de dalt agarra a uno paga. La grásia está en que el de dalt no pot mirar bais y no sap per a on li van a isir els nanos. Y aisina aisina chuant hasta que se farten. Ull, no val fer fallanques, que asò es un choc noble, lleal y distret y només que chuem pa pasarseu be.

Hasta l'atra, que faré un manual de com anar a furtar chinchols.


I aixina com ho conte és com jo ho aprenguí. Eren altres èpoques, de ferros amb punta als parcs i ferides d'uns quants punts. L'equivalència era clara: un punt de sutura, un punt de carisma. Jo, de sempre, carisma zero. Tot açò a que ha començat la festa grossa, què altres ja anomenen les festes de la grossa, què si ho des-el·lidim sería una cosa aixina com les festes de la festa grossa, i ja no té massa trellat. Esme, trellat i seny són paraules molt boniques i prou gastades per ací per la gent major.