31.7.07

Rolspiel

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Creedence com auguri del gran viatge
A la pelu m'han dit: 'Aachen ist fast vorbei. Erasmus hat gerade angefangen!' Matthieu Lux
Cojón de sastre: Principio de mediocridad



Per a relaxar la cosa, ocupar esta mitja hora buida que tinc, entretenir eventualment a l'interessat i per col·laborar desinteressadament a l'atles de la memòria escrita contaré el joc de rol que férem al sopar de despedida d'Elena i meu. Només per eixes raons s'assabentareu que férem un sopar [creïlles al forn, pasta amb vàries salses i l'ajut d'Adnan i Nabil]. I que vam entregar unes caixetes fetes per nosaltres que s'hauran d'obrir d'ací a un any, llur contingut no revelaré. Abans però vam fer un joc inventat. La situació és un d'estos piscolabis que se fan a Amèrica als soterrars. El mort és un conill que ha de jaure a una capsa. Cada jugador és un personatge que té una missió que entra en conflicte amb les demés missions o simplement contribueixen al caos conjunt i que no pot dir als demés jugadors. El joc no acaba mai, només se juga una estona per passar-ho bé. Els personatges i les missions eren els següents:

El propietari que ha que fer-se donar les condolències de tots, sense poder demanar-les.
El servei de neteja que ha de tirar al fem el conill i apartar a tot el món a una determinada paret per a poder netejar.
Els dos policies que han de trobar-se primerament i ú ha de fer una autòpsia al conill mentre l'altre assegura un cercle d'un metre al voltant d'ell.
L'amic del propietari que ha d'aconseguir que el germà, el fill, la filla i el pare del propietari canten una cançó trista dedicada al conill.
El conill, germà del mort, que ha d'estar ajupit i aconseguir que li donen menjar, sense parlar.
El germà del propietari del conill ha de fer-se donar un bes al coll per ú o una del servei de neteja.
El mànager discogràfic amic del propietari que ha de vendre un disc i aconseguir diners per ell.
El fill del propietari que ha d'aconseguir que el manager el contrate i per a tal fi ha de cantar-li una cançò demostrant-li que és realment bo.
El veí entromés què ha de dir que el conill fou realment assasinat i aconseguir que algú li diga que el creu.
El veí cleptòman què ha de robar el disc del mànager sense que ell l'identifique.
El periodista que ha d'aconseguir fer una entrevista al propietari de més de cinc preguntes.
L'estudiant d'una verbindung [residència sectària alemanya] que ha d'aconseguir que el periodista l'entreviste sobre les verbindungs.
El pare del propietari que deu diners a la mare, però no ha de donar-se'ls.
La mare del propietari que ha d'instigar al pare per uns diners que li deu.
La filla del propietari que ha de fer una foto a els seus avis [pare i mare del propietari] amb el conill.
I després ja estaven els Hare Krishna i què se jo més...

Nosaltres jugàrem i en cinc minuts tot era un caos, perquè la gent no va entendre bé el joc. Però tu pots intentar-ho i magari amb més sort.


Penúltima nit ad Aachen. Festa a casa Shogo.

2 comentaris:

korrey ha dit...

Com van a entendre res, si és un jaleo? Jo mateix m'he perdut al quart personatge... això sí, només explicar el joc ja deu ser una risa :D
Aprofita el temps que et queda ahí, que quan es torna... ja voràs :P

Denkersaugetier ha dit...

A vore, lo del joc se trata de...

Temps?!?!? Si me'n vaig esta matinà a les 6!!!

Merda...