17.7.07

iromirG

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Ye Jacobites [Tri Yann]
A la pelu m'han dit: 'Cosas que a su vez cree conocer muy bien porque conoce muy bien el lenguaje que las define' Rayuela
Cojón de sastre: Sinclair



Potser només per la pressió que sobre ell fan les cobertes dels exemplars veïns que se manté sense contacte amb l'estant en què deuria jaure, un dit o dos per damunt. Això pot ser. També pot ser que la gravetat l'espenta a no precipitar, i que la pressió que sobre ell fan les cobertes dels exemplars veïns fa que no s'*envole ejectat a milers de quilòmetres [la antiatracció gravitatòria, vam aprendre, té abast també infinit]. Perque el llibre està cap per avall. I els signes A, J, L, tan tranquils en un món orto, se troben ara inestables creant vòrtexos, moviments brownians i aixina, coses extranyes fins ara mai vistes; tendència a tombar. Condemnat a cent vuitanta graus d'inequilibri, a la inversió de l'espai, a no retrobar la direcció -existeix- privil·legiada. Esperarà al lector fortuit que, interessat caca culo pedo pis


Sí amics. Aixina és com acaba.