16.6.07

Gut gekaut, halb verdaut

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: El nou de la Pulquería
Cel·luloide fresc: Los educadores, HP3, Michael Collins, Animatrix, i Spidey3 en tedesc sense haver vist les altres dos.
Cojón de sastre: Stendhal


Açò va en retràs. Escrit fa un parell de setmanes s'havia perdut entre bambalines. Ho publique sense llegir-lo que sinó no ho faré:

Hola amics! Sí! Sóc jo! Què casualitat, no? Hui toca vara.

Trist estic de no haver rebut a la meua bústia la propaganda electoral d'estes últimes eleccions. Normalment ú està a casa i li arriben estes coses donant-li uns minuts d'entreteniment. Propaganda electoral són uns papers en colorins que consten de tres parts, a saber, una foto del filldeputa en qüestió ja sia de cuerpo entero o bé de gepeto [al que els italians molt encertadament diuen faccia], un eslògan que sol ser una frase que no diu res i una papereta de vot. Demà és el dia del Japó a Düsseldorf però açò no ve a cuento perquè parlàvem de fillsdeputa. Aleshores t'arriben, per a informació del ciudadano. I tu, ciudadano, li pegues una ullada i analitzes, valores les propostes objectives que ahí trobes, sense deixar-te dur per velles preconcepcions, sense creure conèixer a bestreta què trobaràs, estudies les possibilitats, comparant unes propaganda electoral amb altres, i finalment amb tot l'esme del món i només basant-te en l'avaluació d'estes propostes tries. El filldeputa que siga s'ha comprat el vestit que porta amb menuts furtats, jaqueta o frac. Demà fan també la Bierkellerparty i n'hi ha que dur un meló d'Alger no sé per a què. En altres països no. En altres països la gent vota sense trellat. Un seixanta per cent. I va el pare centre del nucli familiar i posa el paperet a 7 sobres, inclòs el iaio i la iaia. I el veí vota al de sempre, perquè se vota a persones i fava el que no. O a ideologies enlloc d'idees. I uno conta una història vollfarbig, amb roig, verd, blau, o direccional, amb esquerra, dreta i punt mig. Contes, rés seriós. Però aixina els va. Este o aquell; que se resumixen en estos, no n'hi ha molta més tria. Ah no Mari, jo no vote. Jo sí, jo estos. Tatuats per a sempre. Els antisistema que són els propis polítics. I el sustrat popcultural, material instructor, pelis i això, pre preconcepcions i allò que se suposa que creus que està ben vist que s'ha de pensar, al cercle que siga. I maricón el que trie, o fatxa comunista conservador. The poison cannot kill us cabrons, esperarem la opinió dels experts i un estudi diu que. Però açò només passa en altres països, de les teories del sufragi no universal si ú està dins del grup que sí, perquè ell sí que està informat per a votar. In-format. En el nostre ú una vegada en la vida, mínim, llig tota la parafernàlia per a que no se diga, no?

I parlem ara ja de coses importants, com per exemple la llei de paritat de generònoms polítics, que a cóm estarà el balcó de la fórmula ú, o si el Higgs ja està per vore's.

De Juana Chaos, la successió de la corona, l'illa de jolivert i altres cortines de fum d'interés nacional que desvien l'atenció de pius que van a culs.

Schon gekotzt.


Was wollen wir trinken 7 tage lang?
Il ballo del potere.