18.5.07

Grotten Noord

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Els nous de Marea i Obrint Pas
Cel·luloide fresc: Goya's Geister [mit spanische Ton]


Mira, sí. No he contat cap viatge en fa quatre messos i ara, soto pressione psicologica, vaig a contar l'excursioneta del diumenge passat. Anàrem altra vegada a Maastritch, ciutat més propera d'Holanda a Aachen i que sempre té un raconet inèdit per a mostrar-te. Esta vegada l'excusa era visitar unes coves artificials del segle catorze fetes per traure material de construcció. Allà dins és un laberint de quilòmetres de cova que va servir, entre altres coses, de refugi holandés [el gentilici alemany és käsekopf] a la 2GM. Héteme acullà:


Grotte Maastricht 018


I res. A la plaça del Rathaus un parell de xicons *trajetjats emboscava al vianant. Esta és la hipotètica conversació que, bon subterfugi, m'he lliurat de mantindre amb els púbers. L'original en alemany. -Hola, Víctimapotencial. -Hola, Mormons. -Podem parlar en vosté uns minuts? Els problemes de la vida naixen moltes vegades dels problemes de la fe. Gràcies al Senyor, podem ajudar-lo a trobar la llum... -Me dixarien que els convidara a un cafè? Els problemes de la fe... Crec que puc ajudar-vos a eixir d'ací... [No ho he fet, però alguna volta els contestaré amb la mateixa moneda...]
Me'n vaig a la Trogloparty!! Promet fotos!