11.11.06

Karneval

Ones de pressió als meus tímpans que parlen de: Meine Freunde [Die Ärzte]
Cel·luloide fresc: I cento passi [...conta e cammina... 95, 96, 97, 98, 99, 100... lo sai chi ci habita qui?]


Posem per cas que esta xiqueta no habia nascut. Posem que habia sortit d'un espill a una paradeta del rastre de la Markplatz, un diumenge de mercat i que havia pres la tercera dimensió caminant, per primera vegada, avant. I ja era volum. El dia, posem-lo ausent. La gent, freda. De les tres persones que miràven llur naixement dos no el veien, la tercera badallà. Fugí a trompades entre columnes i parelles de columnes embolicades que guaitàven estràbics, narguilés, catafractes, buit. La saludà enèrgic l'hivern, al cantó.

En plena plaça del Rathaus cinc militants vestits de blanc se manifestàven sense lema. Als blancs cartells se llegia res i les seues proclames només comprenien imperatius buits. Mai més, prous. Cares blanques contra la negra façana i la tardor, que arrossegava per l'empedregat un troç d'ella mateixa.

I a la font del bell mig tota de pedra, la que forma un estany baix l'ombra de Carlemany, trobà un missatge d'una botella amb missatge falcada en el gel del toll. L'estiu no asomà, remot com la manifestació i la gent del mercat, mentre ella llegia el manuscrit.

Podriem posar que ella trobà allà la condensació momentània de l'univers, el saber del món mineral, la filosofia si és que la hi ha. O podriem posar que allà llegí el haiku de l'home i la dona. El rodar de la sènia.

Jo crec, però, quelcom menys ambiciós. Pense que allà no va llegir altra cosa que simplement, posem, el seu nom.


Que què faig escriguent parides un dissabte nit? Pues que hui a Colònia ha sigut el Karneval Anfang [l'inici del Carnestoltes] i m'he alçat a les 7 del matí. Boh, a descansar i a escriure un ratet, nur für Spaß! S'hem disfressat de mimos, vestits de negre i un disseny Kabuki a la cara made by Shogo [quan les tinga pose una foto]. Lo demés tot bé, estiguí un poc malaltet pero tot bé! Salut i pau!