10.10.06

Aquisgrà BETA 0223 [Prompte fotos!]

Ones de pressió als meus tímpans que parlen de: Mensch [H. Grönemeyer]
A la pelu m'han dit: 'Jeden Tag ein bisschen besser'


Açò vaig escriure durant la setmana que vaig estar a València per a la boda:

Al carrer Halifaxstraße portal 83 habitació 2141 [postals, vingau!], dalt d'una muntanyeta que amb la bici sembla un port de segona clase, he viscut este últim més i viuré bàsicament lo que queda de curs. No faré, però, una narració cronològica de lo que foren les primeres setmanes perquè avorriria al personal.

Només dir que l'arribada fou un poc caòtica, que he conegut molta gent, que he visitat Maastricht, Brusseles, Monschau i Aachen, que he anat a classe i també ixit de marxa. Me moc, com gairebé tots, sobre dues rodes. Dine un plat al Mensa per 2,60 sense beguda perquè la botella d'aigua l'agafe de casa [m'atreviré a seguir fent-ho a València en tornar]. Recicle; que mai ho havia fet. He pintat la roba interior de color roseta, per allò de la metrosexualitat i també perquè vaig mesclar colors. Sope a casa una ensaladeta o un wurst fregit o per ahí un quebap o unes Fritten [ohne maio en el meu cas]. I procure escriure tots els Noms amb Majúscules. Com fan ells.

La ciutat on estic s'anomena en casa Aachen, Aquisgrà en valencià, Aix-la-Chapelle diuen en francés, Aken els holandesos, crec que Öchen en dialecte. Fou la primera ciutat alemanya que recuperaren els aliats en la segona guerra mundial. Això és perquè es la ciutat situada més a l'oest. I jo vixc a l'oest de l'Oest i si camine vint minuts tranquilament puc estar a Vaals, Holanda, abans que al centre d'Aquisgrà. Este, ja que ix, està tot empedradet i la gent circula en bici. Venen boles generoses de gelat a cinquanta centaus, cosa que quasi t'obliga a comprar. Jo sóc fan de Serafin, un italià que m'ensenyà a dir eine Kugel in einen Waffel, bitte. Fünfzig Cents bitte. Danke schon. Bitte schon. I també n'hi ha fonts, mogolló. No veus que plou tant? Fonts de metall i fonts termals que fan olor a ou. Tota la ciutat para humida. L'Alemannia és l'equip local de futbol i des d'este any està en la Bundeslliga, això fa preveure molt de ambient. I açò, que no venia al cas, és tot lo que parlaré d'este esport. D'altra banda està, al centre [per què crec que ella defineix lo que és el centre] la Catedral de Karl der Große, l'Aachener Dom; que sona a immens però resulta ser familiar, de casa. Especialment si viatges via Colònia, per allò de comparar. A mi m'agrada moltísim per que és asumible, com menudeta però sense ser-ho, i octogonal [d'açò Borges hagués opinat alguna metàfora, dic jo]. La visites en un moment i ja la conèixes, i d'ara en avant és el teu punt de referència per a orientar-te. Com el punt cardinal Dom. I a més guarda alguna llegenda sobre la seua contrucció relacionada amb el pagament d'una ànima al diable que ja escoltareu [El que aconsegueixca trobar el dit polze del dimoni a l'aldaba serà senyor dels tresors de Carlemany]. Enfront de la dama trobem el Rathaus, literalment la casa de consell, i la placeta del mercat. Sempre hi ha figurants allà. Uns turistes serveixen d'atrezzo a altres. Uns visitants ací i uns estrangers allà, i s'autososté la imatge de lloc multitudinari i típic meeting point. La Markplatz, tota ella empedrada, acull harmoniosament un Starbucks, el Rathaus, el McDonald's i els mercadets esporàdics, com el de Nadal crec, i [només pels ítems parells, clar] és un dels meus llocs preferits. Açò és el centre. Després està la zona de tendes, Aldabert Straße. Està la zona del Klinikum, per on visc. Se marmoleja que n'hi ha un spa d'aigües termals. Se marmoleja també que la fàbrica de Lindt no està a Aachen, però jo se que sí ;). Hi ha un teatre molt guapet. Una zona de marxa on està el Papillon, baret ple d'Erasmus els dilluns nit. També milers d'edificis de la universitat. He escoltat que el cinquanta per cent dels habitants de la ciutat són estudiants. També he escoltat que per ser una universitat molt tècnica, rollito 'el poli', el vuitanta d'eixe cinquanta són mascles. He escoltat després que hom no va amb canya de pescar, que van ja directament amb el rall, per allò de la probabilitat. Crec haver escoltat, per últim, que l'índex de suicidis és elevat. Tot açò, ho sé, ha d'estar relacionat. Tornem a Aachen.

En Aquisgrà no trobem mai gent demanant pels carrers. Normalment a la gent sense diners se'ls veu replegant envasos de plàstic que després canviaran pel corresponent pfand [15 o 25 cèntims que pagues de fiança en comprar una botella i se suposa després recuperes tornant-la]. Açò és una conseqüència possitiva d'un rerefons preocupant: l'anomenat [ells no ho saben, clar] programa estatal 'Obsessió pel reciclatge'. Tots reciclen, tot se recicla. Saben la composició de cada envàs per a decidir si considerar-lo plàstic o paper. Se denúncien uns als altres si no ho fan. L'OPR, per suposat, no te diners per a gestionar tant de reciclatge i acaba juntant-ho tot però això no importa als ciutadans. Reciclar és una filosofia de vida que porten fins a l'última conseqüència assumint que cada cosa, àdhuc el desperdici, te el seu lloc a la creació. Jo què sé!

Mentre al portàtil sona Herbert Grönemeyer me duxe. Acabe de vindre de passejar pel Lousberg, la muntanyeta que n'hi a al costat d'Aachen al 'pic' de la qual n'hi ha un mirador amb una cafeteria giratòria com a les pelis. Se veu tota la ciutat. Guapísim.

Este cap de setmana he estat a Hamburg, la ciutat de les hamburgueses. El viatge va ser una odisea. Eixirem d'Aachen a les tres de la matinà [sis euros anada, sis euros tornada] i a les onze del matí arrivàvem a destí havent canviat sis vegades de tren! Kein schlafen! Hamburg, una ciutat normal, d'eixes grans amb edificis i gent. El centre doncs com tots, amb coses emblemàtiques però no massa vistoses. Té un riu [una ria] per la que s'entra des del Nordsee al segon port més gran d'Europa. Impresionantment gran. Se recorre un troç amb un vaixell gratuït que va fent parades [pense que és un bus més de la ciutat]. També està guapet el Fischmarkt, un mercat de peix que comença a les cinc del matí en el que fan música en directe, n'hi ha paradetes de tots tipus, se pot menjar peix, comprar-ne fresc... i ple de gent ja a les cinc!
A més, moltes pintes. Gòtics a patades. El barri gai. Una manifestació contra nosequé intervenció dels Estats Units. Hamburg té pinta d'èsser una ciutat molt moderna. I després huit hores més de tornada i altra vegada Aachen.


DSC04237 [1024x768]



Açò és tot per ara. Seguiré informant. Este blog comença de nou! Bis bald!

La pròxima setmana comencen les clases de la uni, íntegrament en alemany! Jipee!! Besos i abraços!