20.7.06

Madreclavo ] Madreperla ] Madrépora] Madreselva ]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: tot Fiddler's Green
A la pelu m'han dit: 'Vade retro! Va de llengua!'


Rhodri és un dels personatges de la novel·la que ara lligc. Bé, jo crec que s'anomena Rodri pero ahí apareix una hac d'eixes que són mudes, pobretes, entre la erra i la o, que ja és cosa extranya. I cada vegada que apareix, el tal Rhodri, la meua ment no pot seguir la lectura. Resulta que si eixos símbols tenen l'única funció d'èsser transformats en sons, ja siguen dins la ment del lector o bé reproduits pel seu sistema fonètic [també pot ser que sa funció no siga única, que jo no sóc lingüista, i poden tenir un valor visual desconegut per a mi] no té cap sentit eixa hac. Tal volta no acabe de comprendre totalment quina és la utilitat d'eixos icons que anomenem lletres i que, per altra banda, és impossible passar la vista per sobre d'ells sense inerpretar-los [amb interpretar-los vull dir que nostra ment els escolte, com si els oïts enviaren senyals auditius virtuals]. Normalment la costum de vore certes paraules amb la seua lletra muda fa que ú s'esglaie quan aquesta no apareix, però no s'ha d'oblidar que en nostra llengua se manté l'hac per alguna raó històrica que els fil·lòlegs, espere, coneixeran, no per raons fonètiques. En el cas de l'amic Rhodri, tinga el mot història o no en llur llengua original, pareix clar que no la té en la nostra. Llavors la castellanització [el llibre està en castellà] hauria d'obviar eixa ordre blanca que es l'hac. L'altra opció és no castellanitzar els mots, però en este cas necessite saber quina és la llengua mare del nom i el compendi de regles amb les relacions símbol(s)-escrit(s)/so-a-emetre. O és que entre la llengua escrita i la comprensió del missatge no està sempre el pas fonètic? Quin és el nostre paper en tota esta farsa? On està Rhodri quan s'el necessita? A que fan olor els núvols amb olor a pinya colada?

Ancha es Castilla, que deien. El adjetivo modifica, concreta, matiza el nombre, que també deien. Però de vegades el nom concreta o dona matís a l'adjectiu. Pensem en Ancha es Castilla. La intenció de la frase no és descriure'ns Castella [vaja frase simplona que seria]. La intenció és més be modificar l'adjectiu Ancha amb característiques de Castella i una vegada coneguts els matissos de l'adjectiu deixar, ara sí, que modifique al nom, però per a això ja has de conèixer el nom i la seua projecció en l'espai d'Ancha. Pensem en Ancha com un mot i en Castilla com un adjectiu i la frase seria alguna cosa aixina com 'Ancha significa Castilla [Castilla da significado a Ancha]', el sentit d'Ancha, el sentit d'este Ancha, és la manera que té Castilla de ser-ho, la anchidad de Castilla. Necessitem conèixer com és Castilla d'ampla; no com en el sentit de quant, sinó com en el sentit d'en quina mesura, o quina és la manera de ser ampla de Castilla, no només de forma espaial sinó tot allò que ens puga suggerir Castilla relacionat amb l'adjectiu. I és per tant Castilla, concretament ampla, la que dona matissos a Ancha. I és en eixe moment del discurs quahom comença a afluixar la pronuncia del nom per a centrar-se en la de l'adjectiu.


Palla mental pre-festes de Pinedo en plan tostó pa exercitar un poc els dits i també perque una vegada escrites deixaré de pensar estes gilipollaes.. :D El 28 d'agost volant a Aachen. Pa cagar-se i no torcar-se.