29.6.06

Postits Fi'06

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: shuffle Jethro Tull, DobleV, Camarón, Cesk Freixes ;)
A la pelu m'han dit: 'Planteamiento, nudo y desenl... nudo, nudo, nudo'


De sa infància recorda, entre altres, el projecte d'anar pel món amb un quadern de postits a la butxaca etiquetant tot allò que trobava. Al llom d'un llibre, al vidre d'un autobús, al fons d'un armari de ca teva, empaperar la vida de missatges. De sa infància això i el moment en què va vore que també els demés ho feien. Li n'enganxaven.

Ara, cinc anys col·leccionant postits, se troba nuet sense ells i allà on va
el segueix la remor de fulles passar, semblant un arbre camina forrat d'enganxines que mai cauran pel vent. S'ha deixat penjar tantes. Una menuda, a la palma de la mà, que parla d'altres mans, de bolígrafs ja calents. A prop aquella que diu 'fiti', o 'suburú', no sé. N'hi ha menudetes, roges, papallones. N'hi ha una a l'oït que llista pobles de sud i nord. Una més avall, llarga, conta un viatge amb cotxes, conferències, vaques. L'altra que parla d'un viatge està en anglés i no l'entén massa. Algunes ensenyen sobre la paciència, sobre enfocs abans desconeguts, sobre cagades també, clar. Duu una redoneta enganxada al pit per cada bes que donà o per cada palmadeta que rebé. Altra només resa 'phenomenon'. I per ahí i amb diferents cal·ligrafies 'ja he follat', 'cubilete numerado', 'i au!', 'modo tanque', 'axocat que't bote', 'què no seràs la xica més bonica de tot...', 'ya lo has visto', 'què bones les tens', 'cascú és cascú', 'lleeeerg'. Al pit li enganxaren minúscula la del dia més trist, la de la companyia i bones cares, la d'agraïment infinit. Totes pengen donant cos a l'esquelet que en realitat sense elles és. Una que no caurà i quasi no se veu per vella, tacada de coca dolça, canella, xocolate i música. Hi ha que són simples relacions matemàtiques, lletres de cançons sobre cargols, frases ingenioses, 'cristóbalo de descartes', fricades per eixir del fàstic, retruques i 'especial amb cocacola en lloc de ceba i got en lloc de pà'. Enganxines rogetes a les galtes parlen d'amics invisibles, aurelibur, badboy, el joc de les pelis, burret moro, paella a les Valls, alguna abdominal, despereaments, cinc anys. També varies escrites per amigues d'amigues i amics d'amics i per alguna cambrereta. I milers més que per espai i temps no se descriuen.


Vos desitjaria molts èxits però seria redundar la realitat aixina que a totes i tots, llegiu açò o no, salut eterna i felicitat quantitzada [que és l'única que se valora] i que darrere d'eixes portes que se vos obrin no trobeu més que brindis, marxes mores i sexe salvatge.
Gràcies per tant.



Per deixar-me aprendre de vosaltres, per compartir amb mi vostre temps, per caminar juntets durant cinc bonics anys. Jo la meua porteta la deixe junta, i amb un postit que, en tedesc, diu 'torne en deu minuts, si necessites algo passa avant'. :P Per cert, post nº 250! :D I a banda, pos mira..., este tio es grandísim. I trapo. I psicobyte també.

1 comentari:

Pau. ha dit...

Xavi, gràcies. Crec que ningú ho podria haver contat tan bé. Però saps que ací no acaba res...