8.5.06

Q [lomografia*maldonado]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Res, però tinc mogolló de nou
A la pelu m'han dit: 'Tócala otra vez, Sam' [fake]


De sobte, de sobte però com succeís l'any anterior i fa deu i fa cent també, els arrossars que setgen ma casa han passat d'estar secs, nua la terra, a ser vastes làmines d'aigua galvanitzada, totes al mateix nivell, reflectant metàlic el cel.

Això i que acabe de canviar el pijama llarg per uno curt me fan sospitar que la calor ja va per Gavines o, qui sap!, ja s'aprope perillosament pel Plexi. [Tots sabem que aquesta naix del sud tamazight, tant com el dia s'apropa per l'est, el fred ataca septentrional o l'obscuritat alça el cap a ponent].

Ara que ve el sol bramant me sent, encara, capaç. D'atmosferes o contes o moments, o d'allò que dibuixe qualsevol esfera en la que estigam inscrits. Capaç d'intentar.

'Ulls de serp' tartamudejada amb els intermitents Intermitents són la prova fefaent d'allà on ara mateixa estaria bé clavar-se. Veremos. No; este post no és un 'otrocadáverexquisito' per surrealista que parega, sols que la freqüència receptor privat / receptor públic no és constant. És dir, una encriptació autoautoritzada [id est només s'és receptor autoritzat del missatge si s'és capaç de desencriptar-lo]. Salut frikis!