21.5.06

Lliçó

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: El testament d'Amèlia [C.E.Dharma]
A la pelu m'han dit: 'Las aves del Cesar murieron por falta de salud'


He adeprés que pots riure amb Cruz i Raya si tens ganes de fer-ho i que pots avorrir-te amb Gila si no en tens. I que les ganes les poses tu.

Aprenguí que hi ha un truquet que consisteix en buscar enfadar-se ú mateixa abans que l'altre per a poder actuar mal sense remordiments d'una manera motivada.

Aprenguerem que amb certes persones l'horòscop sempre acerta rigurosament i científica. Resulta, doncs, que aprenguerem que de tant llegir-lo hi ha qui acaba moldejant-se com un líquid a la forma del got, i de manera inconscient actua com s'espera d'un autèntic Osa Major amb ascendent Ganímedes. Açò s'aplicaria a tota aquella afició que presupose grups de persones amb perfils de comportament.

Vaig aprendre que aquell que no defen la justícia quan esta li perjudica no té dret a demanar-la quan aplicar-la li beneficia.

Adeprenc de vegades que existeixen dos variants d'apropar-se a un document informatiu [text escrit, discurs humà]. Una, crítica, en la qual l'espectador creu estar per damunt i saber més que el document i considera que ha de [que té capacitat per a] evaluar la seua veracitat i una altra, didàctica, en la qual l'home se situa per davall de l'informació i cegament absorbeix, amb fidelitat. El prendre una o un altra no depén sinò de factors casuals, com ara la història de l'espectador, la del document, sia, referències externes que apel·len exclusivament a la fe o a la intuició. Davant una mateixa afirmació [que és correcta o incorrecta per única] segons l'actitud, diferents resultats.

Crec haver aprés que les llengües són intraduibles, que no són aplicacions biunívoques sinò densitats de fletxes que s'apunten, i no sempre, arbitràriament entre elles. Plans de concepte i regions denses de plans formant angles, alguns ortogonals. I punts aïllats.


Vull, per últim, apendre a no donar lliçons. A no començar les frases amb mentides. A no creure allò que realment no he adeprés.

Ave Kaiser, morituri te salutant!


Ok, senyores puristas, sé que *apendre, *adependre, *dependre i variants amb r intercalada no són bones excepte aprendre. És lo mal de parlar una llengo minoritzada, que el personal s'esmera tant en escriure normatiu que no deixen ni lloc a variacions artístiques [no és el cas, clar] o a triar voluntàriament eixir-se'n ni que siga amb un fi comunicatiu concret [tampoc ací ;)]. Aixina mai haurà qui escriga un Arbolé, arbolé, seco y verdé amb la llengo d'Oc. D'esta manera hi ha un registre que se perdem i una funció del llenguatge [la poètica segons el llibre de bup] se veu coaccionada. Supose que serà el preu [la pèrdua d'esponateïtat, l'impossibilitat de jugar amb la llengo] a pagar per un futur premi [la normalització].


Per cert, ahora la ley actúa... i la policia carrega. Xaxi! Com si fos un joc de rol ambientat als 60! Tanto talante tonto ayatolante que tengo delante i me bufes un ou. Ah, que la mani era ilegal...

2 comentaris:

natxopinedo ha dit...

la justicia no es objectiva ni perfecta, clar ejemple de necessitat de auparse a d'ella per a la supervivencia*

*vivencia: simple fet de respirar

*supervivencia: desision per crear una vivencia concreta en totes les desviacions requerides

salut y d'altres coses.....

Jo ha dit...

jajaja! friki no me sigas el rollo!! i deixa l'estudi que t'està cremant les neurones!

:P




Lletjor i d'altres coses. Lleig!