30.4.06

Jocs d'imaginació per a un tu, un xiquet, dos llapis i fulls

Ones de pressió als meus tímpans que parlen de: Surfistes en càmera lenta [Joan Miquel Oliver]
Cel·luloide fresc: El jardinero fiel + Brokeback mountain [D'Or Powa]


1.
Se proposa una paraula, un concepte, i ambdós participants, el xiquet i el xiquet gran, han de dibuixar-lo. En acabant guanya aquell que, davant un jurat que valorarà allò que li vinga en gana, resulta triat. Una versió més educativa pot fer-se elegint una paraula aleatòria però desconeguda d'un diccionari enciclopèdic. El guanyador serà aquell que, una vegada llegida, s'aprope més a la definició del llibre.

2.
Es tracta de fer un dibuix compartit. Un dels participants començarà dibuixant un objecte simple intentant no detallar massa. L'altre haurà de continuar-lo explicant allò que va dibuixant i integrant-ho com puga en el dibuix anterior. Alternativament els jugadors van modificant la imatge creant una història més complexa. Perd aquell jugador que se queda sense una iniciativa original interessant.

3.
Un dels dos jugadors proposa, amb un dibuix, una misió al seu contrincant [per exemple, aquest avió ha d'arrivar al final de la pàgina] i col·loca també un obstacle o problema [però te davant este tabic], l'altre participant se les ha d'idear per a dibuixar una solució [si però el tabic està foradat], el primer contraataca [ja però a més l'avió te un ala trencada], ara el segon [sí, però aquests coloms sostenen l'avió]; se segueixen posant obstacles i provant de salvar-los de forma original. Quan un jugador se queda en blanc i no sap com seguir diem que, per haver creat una història en companyia, guanyen els dos jugadors. Mai se perd.


Per cert, ara fa vint anys de l'accident nuclear de Txernòbil. Us anime a que pegueu una volteta per el rall i s'informeu un poc del que va ocòrrer. N'hi ha reportatges fotogràfics, cròniques i videos esgarrifants [també molt de sensacionalisme supose], Per fort que juntem les mans l'aigua sempre troba el camí pel qual esbarar-se.