4.3.06

Les hores mortes o somnis contra temps [i vice versa]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: La Pulquería [MariachiRock]
A la pelu m'han dit: 'Por increíbles peligros e innumerables fatigas me he abierto camino hacia el castillo más allá de la ciudad de los goblins para recuperar al niño que me has robado. Porque mi voluntad es tan fuerte como la tuya y mi reino igual de grande... ¡No tienes poder sobre mí!' Dentro del laberinto

redonche

Acostume com tots, no?, a malsomniar amb accidents d'aviació sobre la mar, caiguda lliure des d'un edifici, nudisme public, parlar i no ser escoltat per ningú. Però el meu pitjor malson conta que faça lo que faça i li pegue les voltes que vullga el meu rellotge de mà sempre està del revés. Me'l lleve i me'l pose be i les hores tornen a estar illegibles, a l'inrevés, de cara a algun indesitjat forani que vinguera, ja vestit de negre, a demanar-me l'hora.

És per això que he començat la meua biografía [egografia crec] i en ella escric aconteixements importants en la meua vida. Per ara lo més destacable que hi apareix és el començament de la meua biografia [egografia, sí].

Per cert que ahir vaig anar al Dr. Peixet i l'assumpte de mesurar el ritme cardíac està graciós. Mentre m'ho miraven me preguntava si poguera ser que jo falsejara la mesura. Hipotèticament, clar. Deixar de respirar, o fer algun tipus de força per a canviar les meues ppm. Després vaig pensar que tal volta pel fet de preguntar-me allò ja estava, en certa manera, invalidant la operació. Ja veus picolín. Agures i albures. Nòtes l'hora del rellotge de la ilustració. Les 10:10. Compares amb qualsevol anunci de rellotges de revista. Guiny-guiny.