27.3.06

Jo i Jo

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Pell de melicotó [Cris Juanico]
A la pelu m'han dit: 'Aixina i aixana, comsí comsà, pelé, melé i el fill de la bengalé'.

Últimament, i per diferents persones i variats camins, ix el tema; d'altra banda prou simpló, però la recurrència te eixos encants. A cada lloc sóc ú, no jo, sinò tu. I jo també tinc múltiples personalitats, no per una tria conscient, supose, més be perque m'adapte involuntari a l'espai que els demés me deixen per a ser i la meua, també la teua, ment s'acobla com un líquid-sòlid a la forma; als buits que ningú ocupa potser. Tot, és clar, sense canvis dràstics, que som com som. Però és cert que ací sóc més aixina, d'allà enveje el meu tal, ahí no coneixen la meua vessant qual.

Lo que encara no me queda clar és cóm se durien tots els meus jos [o joses] si se conegueren i no saberen que ells són ells mateixa. Vull dir, que tal volta acabarien a hòsties.

3 comentaris:

korrey ha dit...

(Salut!)

Molta gent pensa que Holanda, i la resta de províncies dels Païssos Baixos, és un lloc ple de drogues i vicis. Però en realitat del que està ple és de bicis!

Xavi ha dit...

Ie Pep, una pregunteta...

No serà açò una mena de blog paràsit incrustat en altres blogs?

Ahhh!!! Bicis alucinògenes!!!!!

pep ha dit...

Em... sí, algo així. Al menys mentres acabe de configurar el meu blog :P