22.3.06

Imagina

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Vengue [Ojos de Brujo]
A la pelu m'han dit: 'que al ritme que jo, el xiquet que tinc dins també va creixent, i el que ell te dins. Com les nines russes'.

Imagina la panoràmica. La campanya verda: inabarcable a la vista en totes direccions. Fes l'exercici d'imaginar-ho; tanca els ulls si fa falta. Evoca el prat cobert d'herba i un vent fort que ací i allà la doblega fent canviar sa tonalitat; com si foren ones de gespa. O, millor, com si mans que no se veuen amassaren la terra. No dibuixes però l'horitzò. Malgrat que el terreny ès suau, prop o lluny alguna lloma interromp la vista. És com si ─imagina─ una presència sobrenatural espolsara de brossa el Sàhara. Vent i muntanyar verd, frescor a la pell també. Ho tens?

Ara pensa en l'arbre que més familiar te resulte
─si no en tens cap te recomane una figuera─. Dibuixa les seues arrels. Perfila les mil fulles, fruites i olors. Tòca'l. Fes-ho, per favor. D'eixos n'hi ha en el nostre dessert ú cada centenar de metres i algú ─tu?─ l'ha coronat amb un penó de color diferent a tota la resta; penó que oneja deplegant-se molta distància a ponent. Desenes d'estendarts juganers quasi acaronant l'arbre veí, tants n'hi ha i tant llargs són! Aguanta la imatge i dona-li vida.

Si ho has fet be no t'ha de resultar difícil resoldre els detalls. Per això supose que, com jo, el primer que has vist són aquells gargots, textos, sagetes gravades amb un ganivet a l'escorça dels arbres esperant que el rellotge
─des de hui l'anomenaré canvi─ els guarde justícia.


Les Falles xaxi, prou divertides però la gent cada vegà està més serril. Això sí. Serrilitat a manta, no siga que ne falte.
I... qui deia que açò del gimnàs no cremava? Ale! Demà més i diferent. Llàstima xe! Llàstima tantes situacions... Només se mereixem un somriure, un beset i un glòria per tu!. Pa vosatros, i pa mi vinga.