31.3.06

Asana

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Princesa [Regajo]
A la pelu m'han dit: 'Maldito sea el gurú que levantó entre tú y yo este silencio oscuro, del que ya sólo sales para decirme: vale, déjame veinte duros' J.S.


Saluts, germà. Este és el lloc on aprendrà la vella tècnica anomenada pels merovingis 'Orecchia d'Asno' que, vullguen déus, l'ajude en el seu Recòrrer. És molt senzilla, vegem-ho:

Primerament ha d'estar dret, estirat i ferm, seré. Alce un braç doblegant-lo fins posar la mà a l'altura de la cara i pose la mà extesa a la galta. Ara faça-la avançar lliscant sobre la pell en la direcció que la fa allunyar-se de vosté, cap avant paral·lelament al terra, i fins arrivar al bord de la cara, fins que l'índex deixa la templa. Haurà notat que ha perdut part del camp de visió en l'ull corresponent al costat en el qual s'ha realitzat l'operació.

Fet açò repeteixca-ho amb la mà restant. Pot estalviar-se feina si coneix la situació exacta on ha d'acabar. Finalment ha de tenir ambdos mans paral·leles i a les vores dels ulls deixant-li només un xicotet espai de visió just enfront seu, com un haca ben engalanada. La tècnica millora si corba suaument les mans.

Ja està. No aparte mai les mans de llur posicions. Prove de caminar, llegir o dormir d'esta forma. Tal volta li resultarà un poc complicat beure café o torcar-se el cul pero de segur, amb la pràctica, vosté serà capaç de fer-ho inconscientment.

Ara ja és posseïdor d'una tècnica mil·lenària que ens ha permés sobreviure, que deriva d'asanes hindús i que practiquem sense pausa ni excepció tots aquells que vivim a este costat del Ganges; que és el mateix costat que aquell, puix recentment s'ha demostrat l'esfericitat de la terra i les dos voreres dels rius se juntarien a l'infinit. Disfrute-ho!

'A la ciutat de Napols n'hi ha una presó la vida mía, n'hi ha una presó la vida mía la vidamor. N'hi ha vint-i-nou presos que canten sa cançó la vida mía, que canten sa cançó la vida mía la vidamor'