18.2.06

Mea Culpa III [Etologia]

Confesaré que a sovint un llibre que vaig a consumir pot passar setmanes rondant la meua tauleta de nit. Afegiré que abans de començar a llegir m'agrada durant dies fullejar-lo, olorar-lo, palpar l'objecte que és fins que el comprenc com a part del paisatge; fins que, com a peix en aigua nova, s'integra lentament en una de les meues esferes.

Només una vegada, en obrir un espècimen asilvestrat, un cantó de fulla solcà el meu dit índex. Recorde que era un exemplar lovecraftià editat a Miskatonic i se coneix que no s'havia adaptat massa be.