1.2.06

Blasphemia malagüera

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Balancé[Sara Tavares]
Tenir un fill, escriure un llibre, plantar un arbre i... escriure la segona part :P.


Abans d'ahir mentre plovia quasi monsònic vaig creuar-me, i el lloc no és rellevant, a un tipo que baix la pluja assenyalava el cel mentre bramava, roig de ràbia. A poc que ú sapigués extrapolar cap al passat comprendria que algun ciutadà de bé l'havia alertat de la font de mala ventura que és anar rodant el paraigües sobre l'eix de simetria. L'home amenaçava amb el dit a cert interlocutor més enllà dels núvols:

Sí! Tente a la mala sort, tente als déus! Vos desafie i me teniu por! Me'n teniu perquè vos hem creat a nostra imatge i semblança i per això sóc un déu, una ment lliure i puc projectar-me i girant el meu paraigües vos desafie i vos mate un poquet més. Si! És esta la meua arma! Un rodar de paraigües, un enramar de la sal, el pa que jau invertit, un circuit tancat d'escales i gats negres en etern pasar per baix! Perquè no sóc l'esclau que creïeu i perquè amb només un pensament vos esborre de les ments que vos vàren crear! I si no sou part de mi mateu-me amb un raig de foc... però... no podeu. Perque
amb només un pensament vos esborre de les ments que vos van crear. A vosaltres i a la mala sort!

Acte seguit l'individu va tornar a assenyalar el cel, esta vegada amb el dit del mig.



Per cert, ahir vaig vore Munich i està de puta mare [ara es quan vatros heu de pasar la criba, comparar els nostres gustos i decidir si realment està de puta mare i voleu anar a vorela o és una merda empaquetà :P]. Una peli sobre la venjança i la seua evolució, entelèquies nacionalistes pel mig.