11.1.06

Sumar pomes mit Äpfeln [Soliloco]

Ones de presió als meus tímpans que parlen de: Shhhh, és tard
A la pelu m'han dit: 'Abusar del querer rompre piedra, tijera y papel' La Pulquería


però les matemàtiques els números estan ahí sense necessitat d'una ment que les pense no? preexisteixen en una mena de món de les idees on no calen ser explicitades per a ser certes de fet ho són ja antes de la seua deducció per un matemàtic les lletres en canvi necessiten algú que les articule i done forma que les combine i trie possibilitats coherents encara que també estan en algun món escrits tots els infinits llibres per combinatòria necessitem d'una autoritat externa que pose normes a la arbitrarietat al contrari que als números on l'autoritat és inherent de fet és la pura raó i ella sola ja discrimina possibilitats vertaderes evidentment perque ningú vol el sentir-se boig en que és convertiria contradir sa pròpia inteligència els numeros són mes tirans i duen fins i tot a la ment més lliure per l'unic cami possible fent-la esclava d'ells no aixina les paraules sobre les que ú mana i pot amasar estirar xafar crear tranquilament puc dir la sol d'estiucalfor amaneix radiondulat o puc dir oig oig ecoeco de roig o puc dir hlor u fang axaxaxas mlö per això m'agraden més les lletres perque en tinc tres vegades més que números per a ordenar i infinites possibilitats que mai seran errònies i de tota manera la paraula sempre serà porta d'entrada a la matemàtica ja que res té que vore l'acte racional la concepció de que una unitat junt a una altra són dues unitats amb el fet de pensar-ho verbalment i la única manera de connectar dues ments pensants en un estat de comprensió matemàtica és descendint a l'estat literari qué? este text per exemple escrit en menys de cinc 5 minuts és la prova irrefutable de que aixina com la escritura falla a sovint en el seu intent de representar fonemes el llenguatge falla a sovint en el seu intent de traduir ones o impulsos de pensament idees? en alguna cosa que puga transmetre's pel medi físic d'una matèria grissa a una altra qué de qué? doncs que el metge m'ha recetat cinc minuts al dia de moviment dactilar per a que no se m'atrofien les mans convertint-se en potes de cavall amb la pèrdua d'humanitat que açò suposaria

Sí, ara estem en transistors etecé. No se me tinga en compte perfaplis. És que hui estrene ulleres de pasta i la meua ment encara no s'ha adaptat a allò de ser un intelectual :P. Evidentment este és uno d'eixos posts, imprescindibles per altra banda, dels que ú sent vergonya en passar el temps i rellegir-los. En este cas, serà demà. Salut i estudi per tutti! Frutti!